Premi Manuel de Solà-Morales. El disseny urbà com a artesania. Coneixement i projecte per a la ciutat
En el marc del lliurament de la 4a edició del Premi Manuel de Solà-Morales, se celebra una conferència a càrrec del president del jurat, Vittorio Magnago Lampugnani, coorganitzada pel Laboratori d’Urbanisme de Barcelona (LUB) del Departament d’Urbanisme ETSAB UPC i el Centre Obert d'Arquitectura.
Magnano és arquitecte, teòric de l'arquitectura i historiador de l'arquitectura, així com professor emèrit d'Història del Disseny Urbà a l'Institut Federal Suís de Tecnologia de Zuric (ETH Zurich). Nascut a Roma, Itàlia, practica i promou una forma d'arquitectura formalment disciplinada, clàssica atemporal i estèticament sostenible. És també autor i editor de diverses obres aclamades d'història i teoria de l'arquitectura, i les seves idees són àmpliament citades. Els seus projectes urbans més importants son el Campus Novartis, a Basilea, i el barri Richti, proper a Zurich.
Amb la col·laboració de Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori DUOT, Àrea Metropolitana de Barcelona, Fundación Arquia i COAC.
Premi Europeu Manuel de Solà-Morales
Aquest premi reconeix cada dos anys les millors recerques universitàries en el camp de la urbanística per obtenir el grau de doctor (PhD). S'hi poden presentar aquelles tesis doctorals que tenen l’urbanisme com a fons de la seva recerca, presentades en una universitat i llengua europea. El premi honora la memòria del professor i arquitecte Manuel de Solà-Morales i Rubió (1939- 2012) i és una iniciativa acadèmica de l’ETSAB. El Laboratori d’Urbanisme de Barcelona que Solà-Morales va fundar l’any 1968 assumeix l’organització, vetlla pel desenvolupament del premi i facilita la màxima difusió dels treballs guardonats.
Exposició "Correa & Milá, en perspectiva"
El 2024 se celebra el centenari del naixement de Federico Correa (Barcelona, 1924 - 2020) i d’Alfonso Milá (Barcelona, 1924 - 2009), una de les parelles d’arquitectes barcelonins més influents de la segona meitat del segle XX. Reivindicar el seu llegat coincidint amb tal efemèride els semblaria, possiblement, un convencionalisme sense rellevància. En aquest sentit, el Centre Obert d’Arquitectura proposa l’exposició una vegada acabats els treballs d’inventariat, tractament i catalogació de la donació del fons del seu arxiu professional, seguint el fil lògic i funcional que sempre va definir la seva manera de fer.
L’any 1997 el COAC, en col·laboració amb el Ministerio de Fomento, va dedicar als arquitectes una exposició que, vista amb perspectiva i juntament amb la construcció del Museu Episcopal de Vic, va quedar gairebé com un comiat a càmera lenta a tots els amics i seguidors de la seva obra.
Avui pren sentit aquesta nova aproximació per diversos motius. El primer és el creixent interès per la seva obra en els darrers anys per part de noves generacions d’arquitectes no vinculades al seu mestratge ni a les seves relacions personals i professionals, reivindicant l’atemporalitat de moltes de les seves aportacions tant en el camp de l’arquitectura com del disseny. El segon, la possibilitat de fer-ne una revisió en absència dels arquitectes, fet que permet treure a la llum material inèdit que potser no era d’interès per a ells però sí per a l’estudi i comprensió de la seva obra com a bé d’interès comú. Aquest aprofundiment és possible gràcies als més de 600 expedients amb què l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya compta des de l’any 2006. El tercer, i relatiu al punt anterior, fer una lectura de la seva obra vinculada a la societat en què van desenvolupar-la, intentant entendre els condicionants que la van fer possible i en van fomentar les particularitats més enllà del talent i la bona praxis dels autors.
Correa-Milà
Federico Correa i Alfonso Milà van cursar junts els estudis d’arquitectura, van treballar a l’estudi de José Antonio Coderch i van establir, el 1953, l'estudi Correa-Milà. De la seva producció conjunta cal destacar les cases unifamiliars a Cadaqués als anys 50 i 60, la Fàbrica Montesa (1957), la Fàbrica Godó i Trias (1962), l'edifici Monitor (1966), l'edifici Atalaya (1966), el projecte de rehabilitació de la Plaça Reial a Barcelona (1985), l’Anell Olímpic de Montjuïc (1984), i la Casa Serra (nova seu de la Diputació de Barcelona, 1985-1987). També cal esmentar els treballs d’interiorisme fets als locals comercials d'Olivetti (1968-1969), el restaurant Flash-Flash (1970) i les botigues Furest a Barcelona (1974-1977), així com els premis FAD de 1959, 1971 i 1974.
Comissariat i disseny expositiu:
AMOO (Aureli Mora + Omar Ornaque)
Veus
En paral·lel a l'exposició, es duran a terme les següents sessions:
VEUS 1 (16.03.2023 – 18.30h / COAC)
Miguel Milá + Oscar Tusquets
Elías Torres + David Ferrer
VEUS 2 (27.04.2023 – 19.00h / Galeria Santa&Cole)
Eileen Liebman + Teresa Rumeu
Iñigo Correa + Ivan Pomés
VEUS 3 (25.05.2023 – 19.00h / MINIM)
Enric Satué + Fernando Villavecchia
Beth Galí + Juli Capella
Amb el suport de:
Amb el patrocini de:
Amb la col·laboració d’Alfombras KP, Estrella DAMM, Flash-Flash, Il Giardinetto, La Capell, MINIM, Persiana Barcelona, Turkestan, Uniq.
Presentació del llibre "Gestar-Habitar"
Aquesta publicació exposa i analitza les diferents estratègies destinades a la promoció i l'execució d'habitatge social desenvolupades els darrers anys per l'Administració municipal a la ciutat de Barcelona, seleccionant una sèrie de projectes que exemplifiquen el màxim nombre de metodologies de treball, de programes i propostes innovadores garantint al mateix temps la qualitat arquitectònica.
És un llibre coral en el qual tots els intervinents en el procés de gestar i en el procés d’habitar han tingut veu. Una veu que s’ha vist materialitzada per una gran diversitat de documents: dibuixos, plànols, renderitzacions, fotografies, reflexions, debats, testimonis... Un recull de situacions que conviden a la reflexió.
Ada Colau, alcaldessa de Barcelona
Guim Costa, degà del COAC
Caterina Figuerola, coeditora
Analia Plaza, d'El Periódico, presentadora i moderadora de la sessió
Ibon Bilbao, coeditor
Per assistir a l'acte, inscriu-te aquí.
Acte organitzat conjuntament amb:
El Museu del Transport, un deute de ciutat
Parlarem de diferents experiències al voltant d’aquest tipus de museus, tant des del punt de vista del passat, amb una visió de l’exposició de Barcelona, el present, amb l’exemple del Museu de Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, o altres experiències internacionals, com els museus de Praga, Glasgow i Londres.
Tancarem la jornada amb un debat entre tots els ponents.
Podeu consultar el programa de la jornada.
Comptarem amb la participació de:
Antoni Vilanova i Omedas, president de l’AADIPA
Assumpció Feliu i Torras, vicepresidenta de l’AMCTAIC.
Pilar García, directora del Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú (mNACTEC)
Jordi Sasplugas, president de l’Associació per la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial de Móra la Nova (APPFI).
José Ramón Pastor, arquitecte
Jordi Roig, director dels projectes arquitectònics del Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú
Xavier Ragull, publicista, membre Coordinadora Pro Museu Transport
Ferran Armengol, Doctor en Dret, membre Coordinadora Pro Museu Transport
La jornada és gratuïta, però cal inscripció prèvia.