Exposició "Pedagogies transhistòriques. 150 anys de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona"
Imatge:
Algunes de les constel·lacions de la mostra © ArxiuEtsaB · CàtedraGaudí
El proper 10 de juliol a les 18.30 h s'inaugura l'exposició "Pedagogies transhistòriques" organitzada per l'Escola Tècnica d'Arquitectura de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i el Centre Obert d'Arquitectura.
Després d’haver dut a terme llargues gestions a Madrid, el 5 d’octubre de 1875 Elies Rogent va ser nomenat director de la nova Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona, a on van confluir, per un breu lapse de temps, els estudis de Belles Arts i de Mestres d’Obres i l’embrió de la que seria l’Escola d’Arquitectura. Des d’aleshores i durant gairebé un segle, fins al 1966, Madrid i Barcelona van ser els únics centres d’ensenyament d’Arquitectura a Espanya. A principis de la dècada de 1960, l’Escola abandonava el vell edifici de la Universitat Central i es traslladava al Campus Tecnicoartístic de l’avinguda Diagonal.
Actualment i després de l’ampliació de José Antonio Coderch el 1984, aquest edifici continua sent no només la seu de les seves diverses titulacions, sinó també l’espai on es preserva un dels millors arxius sobre l’ensenyament de l’arquitectura en els darrers dos segles: 180.000 documents que inclouen plànols, dibuixos, reproduccions artístiques, plaques de vidre, vídeos, fotografies i conferències. Una mena d’arqueologia dels mitjans ens permet interrogar-nos en aquest 150è aniversari sobre la sempre equívoca i complexa idea de novetat des de les aules de l’acadèmia.
Amb el títol de «Pedagogies transhistòriques», la mostra s’organitza, suposadament sense cap cronologia ni cap tema unitari, en nou unitats de sentit que mostren un temps suspès, contrari a la falsa idea del progrés lineal i compromès amb la idea d’una història cíclica de la institució i els seus sabers. Juntament amb aquests nou epígrafs, quatre vitrines acullen les seccions que desenvolupen el temps històric. En un exercici de sístole i diàstole, la mirada del visitant discorre entre els documents que atresoren la memòria de moltes generacions de professors i alumnes, des d’Antoni Gaudí fins a Enric Miralles, així com per les col·leccions que formen l’ArxiuEtsaB · CàtedraGaudí (ETSAB-UPC) des del segle XVIII fins als nostres dies.
Després d’haver dut a terme llargues gestions a Madrid, el 5 d’octubre de 1875 Elies Rogent va ser nomenat director de la nova Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona, a on van confluir, per un breu lapse de temps, els estudis de Belles Arts i de Mestres d’Obres i l’embrió de la que seria l’Escola d’Arquitectura. Des d’aleshores i durant gairebé un segle, fins al 1966, Madrid i Barcelona van ser els únics centres d’ensenyament d’Arquitectura a Espanya. A principis de la dècada de 1960, l’Escola abandonava el vell edifici de la Universitat Central i es traslladava al Campus Tecnicoartístic de l’avinguda Diagonal.
Actualment i després de l’ampliació de José Antonio Coderch el 1984, aquest edifici continua sent no només la seu de les seves diverses titulacions, sinó també l’espai on es preserva un dels millors arxius sobre l’ensenyament de l’arquitectura en els darrers dos segles: 180.000 documents que inclouen plànols, dibuixos, reproduccions artístiques, plaques de vidre, vídeos, fotografies i conferències. Una mena d’arqueologia dels mitjans ens permet interrogar-nos en aquest 150è aniversari sobre la sempre equívoca i complexa idea de novetat des de les aules de l’acadèmia.
Amb el títol de «Pedagogies transhistòriques», la mostra s’organitza, suposadament sense cap cronologia ni cap tema unitari, en nou unitats de sentit que mostren un temps suspès, contrari a la falsa idea del progrés lineal i compromès amb la idea d’una història cíclica de la institució i els seus sabers. Juntament amb aquests nou epígrafs, quatre vitrines acullen les seccions que desenvolupen el temps històric. En un exercici de sístole i diàstole, la mirada del visitant discorre entre els documents que atresoren la memòria de moltes generacions de professors i alumnes, des d’Antoni Gaudí fins a Enric Miralles, així com per les col·leccions que formen l’ArxiuEtsaB · CàtedraGaudí (ETSAB-UPC) des del segle XVIII fins als nostres dies.
Mentoring Day: una jornada per connectar i créixer
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Les agrupacions del COAC AJAC i Sènior/a organitzen, amb el suport de l'Escola Sert, la primera jornada Mentoring Day, que tindrà lloc el proper dimarts 1 de juliol a les 17 h.
La trobada està pensada com un espai dinàmic on professionals consolidats i nous arquitectes podran intercanviar experiències, inquietuds i visions de futur. Es busca crear vincles entre mentors i mentorats per fomentar el creixement professional, potenciar habilitats clau i obrir noves oportunitats dins del sector.
El Mentoring Day és un espai per resoldre dubtes, descobrir camins professionals i conèixer persones que ja han passat pel que tu estàs vivint ara. Les sinergies entre els arquitectes en diferents moments i especialitats de l’exercici són molt importants per ajudar-nos en la vida professional.
La jornada tindrà un format dinàmic amb 7 taules temàtiques en les quals un professional de referència ens parlarà de la seva especialitat i resoldrà dubtes i consultes.
Ponents:
· TAULA DE SOSTENIBILITAT I SALUT: Toni Solanas
· TAULA DE CONSTRUCCIÓ: Cèsar Díaz
· TAULA D’URBANISME: Jaume Carner
· TAULA MASC (Medis Adequats de Solució de Controvèrsies): Pere González Nebreda
· TAULA GESTIÓ DE DESPATX I INTERNACIONALITZACIÓ: Marta Cervelló
· TAULA DE PAISATGISME: Imma Jansana
· TAULA COMUNICACIÓ: Maria Cos
La jornada finalitzarà amb un pica-pica per continuar les converses de manera distesa.
Entre els participants a la jornada, l’Escola Sert regalarà un curs pel curs vinent 2025-26!
Inscriu-t'hi!
La trobada està pensada com un espai dinàmic on professionals consolidats i nous arquitectes podran intercanviar experiències, inquietuds i visions de futur. Es busca crear vincles entre mentors i mentorats per fomentar el creixement professional, potenciar habilitats clau i obrir noves oportunitats dins del sector.
El Mentoring Day és un espai per resoldre dubtes, descobrir camins professionals i conèixer persones que ja han passat pel que tu estàs vivint ara. Les sinergies entre els arquitectes en diferents moments i especialitats de l’exercici són molt importants per ajudar-nos en la vida professional.
La jornada tindrà un format dinàmic amb 7 taules temàtiques en les quals un professional de referència ens parlarà de la seva especialitat i resoldrà dubtes i consultes.
Ponents:
· TAULA DE SOSTENIBILITAT I SALUT: Toni Solanas
· TAULA DE CONSTRUCCIÓ: Cèsar Díaz
· TAULA D’URBANISME: Jaume Carner
· TAULA MASC (Medis Adequats de Solució de Controvèrsies): Pere González Nebreda
· TAULA GESTIÓ DE DESPATX I INTERNACIONALITZACIÓ: Marta Cervelló
· TAULA DE PAISATGISME: Imma Jansana
· TAULA COMUNICACIÓ: Maria Cos
La jornada finalitzarà amb un pica-pica per continuar les converses de manera distesa.
Entre els participants a la jornada, l’Escola Sert regalarà un curs pel curs vinent 2025-26!
Inscriu-t'hi!
Presentació del llibre “Bata, Arquitectura i memòria"
El proper 25 de juny a les 18.30 h el COAC acull la presentació del llibre "Bata, arquitectura i memòria".
La publicació redescobreix la ciutat de Bata com un espai urbà on convergeixen les transformacions arquitectòniques i les històries dels seus habitants. Al llarg de les seves pàgines, l’autora ens convida a deambular amb ella pels vincles entre arquitectura, identitat i memòria col·lectiva, per reconèixer el diàleg que s’estableix entre el passat i les formes contemporànies d’habitar i construir.
Tot i que la perspectiva del poble ndowé hi és especialment present com un gest deliberat per visibilitzar i revalorar aquesta cultura, el text recull igualment la diversitat cultural d’una comunitat marcada per la convivència, on el nom de cada lloc amaga, alhora que preserva, múltiples valors i significats.
Aquest llibre és una contribució crítica al coneixement d’un patrimoni arquitectònic i urbà impregnat de la memòria col·lectiva de tot un país. Es presenta com un esbós singular d’una història més àmplia de l’arquitectura de Guinea Equatorial, i es proposa com un primer pas cap a una pràctica que actuï de pont entre la tradició i la tecnologia més avançada, entre la identitat local i la globalització.
Comptarem amb les intervencions per part dels ponents: Makome-Beatriz Eñeso Kola, escriptora; Celia Marín, arquitecta; Alba Valenciano Mañé, antropòloga i Laida Memba Ikuga, arquitecta.
En col·laboració amb l’Associació Cultural Ndowé Metamba, encarregats de la difusió a la comunitat equatoguineana de Catalunya.
Inscriu-t'hi
La publicació redescobreix la ciutat de Bata com un espai urbà on convergeixen les transformacions arquitectòniques i les històries dels seus habitants. Al llarg de les seves pàgines, l’autora ens convida a deambular amb ella pels vincles entre arquitectura, identitat i memòria col·lectiva, per reconèixer el diàleg que s’estableix entre el passat i les formes contemporànies d’habitar i construir.
Tot i que la perspectiva del poble ndowé hi és especialment present com un gest deliberat per visibilitzar i revalorar aquesta cultura, el text recull igualment la diversitat cultural d’una comunitat marcada per la convivència, on el nom de cada lloc amaga, alhora que preserva, múltiples valors i significats.
Aquest llibre és una contribució crítica al coneixement d’un patrimoni arquitectònic i urbà impregnat de la memòria col·lectiva de tot un país. Es presenta com un esbós singular d’una història més àmplia de l’arquitectura de Guinea Equatorial, i es proposa com un primer pas cap a una pràctica que actuï de pont entre la tradició i la tecnologia més avançada, entre la identitat local i la globalització.
Comptarem amb les intervencions per part dels ponents: Makome-Beatriz Eñeso Kola, escriptora; Celia Marín, arquitecta; Alba Valenciano Mañé, antropòloga i Laida Memba Ikuga, arquitecta.
En col·laboració amb l’Associació Cultural Ndowé Metamba, encarregats de la difusió a la comunitat equatoguineana de Catalunya.
Inscriu-t'hi
Exposició "Mirades Terra / Hem excavat la tercera roca"
El proper dijous 3 de juliol a les 18.30 h inaugurem l’exposició "Mirades Terra / Hem excavat la tercera roca" amb un recull d’imatges de la fotògrafa i arquitecta Mònica Sánchez. La mostra, inclosa la cicle MIRADES que enguany presenta una visió de l'element "Terra" forma part de la sèrie “Col·leccions COAC”, amb material fotogràfic de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Quan entrem en el paisatge de les pedreres, estem entrant en el paisatge de l’home. Entrem en el paisatge que deixa el buit de la matèria amb la qual construïm els nostres edificis. Aquesta exposició pretén fer-ho a partir de la materialitat de la imatge. Replantejar-nos la nostra relació no sols física, sinó també emocional amb l’entorn que hem creat. Travessar la imatge i com en un joc de miralls contemplar i autocontemplar-nos en uns espais que sobtadament trobem en passejades a través de la muntanya i als que molts cops se’ns barra el pas. Aquestes modificacions del paisatge ben podrien formar part d’un terme que encara està en discussió, l’Antropocè. Es proposa anomenar així a l’actual època geològica, on l’acció humana influiria en la modificació dels sistemes naturals. L’inici d’aquest període tampoc és clar, la modificació de la topografia per l’extracció de material ja està datada al neolític: seria des de llavors que estem construint el paisatge, seria des de llavors que estem excavant la Terra.
(*) El títol fa referència al tema de Joe Diffie, Third rock from the Sun i la seva estrofa ‘Welcome to Earth, third rock from the Sun’
Mònica Sànchez
El dijous 18 de setembre es realitzarà un acte sobre Construcció amb terra, en el marc de l'exposiió i com a cloenda de la mateixa. Més informació (properament)
L'exposició compta amb el patrocini de:
Quan entrem en el paisatge de les pedreres, estem entrant en el paisatge de l’home. Entrem en el paisatge que deixa el buit de la matèria amb la qual construïm els nostres edificis. Aquesta exposició pretén fer-ho a partir de la materialitat de la imatge. Replantejar-nos la nostra relació no sols física, sinó també emocional amb l’entorn que hem creat. Travessar la imatge i com en un joc de miralls contemplar i autocontemplar-nos en uns espais que sobtadament trobem en passejades a través de la muntanya i als que molts cops se’ns barra el pas. Aquestes modificacions del paisatge ben podrien formar part d’un terme que encara està en discussió, l’Antropocè. Es proposa anomenar així a l’actual època geològica, on l’acció humana influiria en la modificació dels sistemes naturals. L’inici d’aquest període tampoc és clar, la modificació de la topografia per l’extracció de material ja està datada al neolític: seria des de llavors que estem construint el paisatge, seria des de llavors que estem excavant la Terra.
(*) El títol fa referència al tema de Joe Diffie, Third rock from the Sun i la seva estrofa ‘Welcome to Earth, third rock from the Sun’
Mònica Sànchez
El dijous 18 de setembre es realitzarà un acte sobre Construcció amb terra, en el marc de l'exposiió i com a cloenda de la mateixa. Més informació (properament)
L'exposició compta amb el patrocini de: