Barcelona | COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA

Singularidad tecnológica y ecología urbana

Imatge:

"La incorporación de las tecnologías emergentes en nuestro cuerpo y mente abren una nueva era. Esta "mejora" del ser humano para hacerlo más inteligente, longevo, perfecto y feliz conlleva riesgos. La ideología transhumanista pretende ofrecer a nuestras sociedades contemporáneas un relato futurista que dé una cobertura filosófica, ética e, incluso, espiritual a la dimensión tecnológica del proyecto neoliberal posmoderno en este siglo XXI.
Por otra parte, esta convergencia de las tecnologías NBIC (nanotecnología, biotecnología, tecnologías de la información y de la comunicación y neuro-cognitivas) también afectará a nuestro entorno y al hábitat urbano. En este sentido, la revolución digital vendrá marcada por el Internet de las cosas que dotará de una nueva inteligencia en las ciudades, en los territorios y los paisajes. Se producirá así una interacción aún más evolucionada entre el medio, los edificios y las personas, a partir de lo que podríamos llamar una inteligencia ambiental."

Con el título "Singularidad tecnológica y ecología urbana" el jueves 28 de enero se realizará una jornada en la que Albert Cortina, abogado y urbanista, coordinador y coautor del libro ¿HUMANOS O posthumanos? Singularidad tecnológica y mejoramiento humano (Fragmenta Editorial, 2015), pronunciará una conferencia titulada ÉTICA PARA UN FUTURO SINGULAR: Tecnologías emergentes, inteligencia ambiental y capacidades aumentadas y seguidamente se abrirá un debate, moderado por el mismo Albert Cortina, sobre singularidad tecnológica y ecología urbana, con las intervenciones de Lluís Comerón, arquitecto y decano del COAC, Felipe Pich-Aguilera, arquitecto, Salvador Rueda, ecólogo urbano y Jordi Sierra del Pino, prospectivista.

Todos ellos coautores del libro ¿Humanos o posthumanos? Singularidad tecnológica y mejoramiento humano.

Ver el vídeo:

Singularitat tecnològica i ecologia urbana

Imatge:

"La incorporació de les tecnologies emergents en el nostre cos i ment obren una nova era. Aquesta "millora" de l'ésser humà per fer-lo més intel·ligent, longeu, perfecte i feliç comporta riscos. La ideologia transhumanista pretén oferir a les nostres societats contemporànies un relat futurista que doni una cobertura filosòfica, ètica i, fins i tot, espiritual a la dimensió tecnològica del projecte neoliberal postmodern en aquest segle XXI.
Per altra banda, aquesta convergència de les tecnologies NBIC ((nanotecnologia, biotecnologia, tecnologies de la informació i de la comunicació i neuro-cognitives) també afectarà al nostre entorn i a l’hàbitat urbà. En aquest sentit, la revolució digital vindrà marcada per l’Internet de les coses que dotarà d’una nova intel·ligència a les ciutats, als territoris i als paisatges. Es produirà així una interacció encara més evolucionada entre el medi, els edificis i les persones, a partir del que podríem anomenar una intel·ligència ambiental."

Amb el títol "Singularitat tecnològica i ecologia urbana" el dijous 28 de gener es realitzarà una sessió en la qual Albert Cortina, advocat i urbanista, coordinador y coautor del llibre ¿HUMANOS O POSTHUMANOS? Singularidad tecnológica y mejoramiento humano (Fragmenta Editorial, 2015), pronunciarà una conferència titulada ÈTICA PER UN FUTUR SINGULAR: Tecnologies emergents, intel·ligència ambiental i capacitats augmentades i seguidament s'obrirà un debat, moderat pel mateix Albert Cortina, sobre singularitat tecnològica i ecologia urbana, amb les intervencions de Lluís Comerón, arquitecte i degà del COAC, Felipe Pich-Aguilera, arquitecte, Salvador Rueda, ecòleg urbà i Jordi Serra del Pino, prospectivista.