Propers Actes
Visita tècnica a la Biblioteca L’Alzina, de Palau-Solità...
Visita tècnica a la Biblioteca L...
Exposició: Elles il·lustren botànica
Exposició: Elles il·lustren...
Girona, temps de flors. Vestigi
Girona, temps de flors. Vestigi
Girona, temps de flors. Per tu, Rosa. Memòria sentida
Girona, temps de flors. Per tu,...
Presentació del llibre "La platja de Palma"
L'arquitecte Estanislau Roca, Catedràtic d'Urbanisme i vicerector d'Infraestructures i Arquitectura de l’UPC, presentarà a l'autor del llibre i també arquitecte, Manuel Cabellos.
Quan em van proposar redactar l’estudi històric del desenvolupament urbanístic de la Platja de Palma, vaig acceptar l’encàrrec sense dubtar-ho, sabent que la meva condició d’estiuejant a s’Arenal des de la infància podia aportar un plus a l’obligat informe que havia d’adjuntar-se al Pla de Reconversió Integral que s’estava gestant. Però hi vaig posar dues condicions: per una banda l’estudi havia de ser tan extens com fos possible des del punt de vista històric i, per l’altra, el planejament havia de considerar-se, més com una conseqüència necessària, que com un element determinant.
Com a urbanista i ciutadà, sempre m’han interessat les circumstàncies que genera la creació dels nuclis urbans. Al començament del segle XX i davant la manca de planejament, les demandes d’edificació s’instrumentalitzaven únicament mitjançant Plans d’Eixample de les poblacions i, en altres casos, mitjançant la simple parcel·lació per a usos familiars o agrícola, donant lloc en molt de casos a la formació incontrolada de nuclis de població. La Llei del sòl de 1956 va introduir mínims criteris generals i locals d’ordenació i d’ús que varen fer possible el desenvolupament intensiu del territori.
Aquesta alteració va esser impulsada, en aquest cas, per la inclusió d’un ús turístic intensiu, i popularitzada com a boom. A la fase tercera d’aquest llibre, s’hi desvetlla una possible existència de una organització concertada entre persones i institucions que des de diverses oficines llunyanes, d’una manera activa van decidir experimentar la implantació d’una urbanització per a un ús turístic de masses sobre el fràgil ecosistema dunar de la platja, denominada llavors de s’Arenal, i del seu entorn costaner. Es crearen i utilitzaren instruments com el Pla General Municipal, els plans parcials i els plans especials, l’aprovació dels quals, inclòs el seu incompliment, va provocar intensos canvis socials i paisatgístics.
Aquest model d’ordenació fou, desprès, exportat a llocs similars.
Manuel Cabellos
La acte està organitzat per la Cooperativa Jordi Capell i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

