9 rutes per descobrir el patrimoni arquitectònic de les comarques gironines
El Centre Obert d’Arquitectura, impulsat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), presenta ‘Rutes d’arquitectura’, un nou espai editorial del web arquitecturacatalana.cat, que es nodreix del seu extens fons documental, i en el qual es poden consultar més de 50 recorreguts per descobrir el patrimoni arquitectònic del nostre país.
D’entre les rutes presentades, nou són propostes que conviden l’usuari a conèixer les comarques gironines a peu, en bicicleta o en cotxe: una visita a l'arquitectura de Rafael Masó a Girona, l’exploració de tres models de ciutat-jardí a Olot del segle XX, la petjada racionalista a Figueres, l’obra de Harnden&Bombelli a Cadaqués, l’habitatge col·lectiu a Girona durant el segle XX, les intervencions urbanes contemporànies a la província de Girona, el llegat de Correa&Milà a Cadaqués, la Vila Olímpica de Banyoles, i les cases i xalets moderns a la Cerdanya i el Ripollès.
Cada ruta se centra en autors específics, àrees geogràfiques concretes i l’evolució de l’arquitectura en determinats territoris, entre d’altres, oferint una visió completa i detallada. A més, gràcies a un mapa interactiu, els usuaris poden consultar els recorreguts i planificar les seves visites de manera còmoda i accessible.
La iniciativa vol convertir-se en una eina de referència a l’hora de planificar rutes d’arquitectura per tal que la ciutadania pugui visitar i veure, de primera mà, l’arquitectura moderna i contemporània del nostre país. Les rutes estaran disponibles també traduïdes al castellà i l’anglès i l’objectiu és arribar a publicar-ne fins a 200 de cara al 2026, any de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura i del Congrés Mundial de la Unió Internacional d’Arquitectes que tindrà lloc a Barcelona.
Les nou rutes que descobreixen el patrimoni arquitectònic de Girona
Rafael Masó a Girona
Aquest recorregut se centra en les obres de l'arquitecte gironí Rafael Masó i Valentí (Girona, 1880 – 1935) a Girona, destacant la seva influència en l'arquitectura local durant tres períodes distintius. La proposta inclou edificis com la farinera Teixidor, les cases Batlle, Ensesa i Teixidor, així com la farmàcia Masó. Aquesta ruta permet explorar la seva contribució al noucentisme a través d'estructures que fusionen tradició i innovació arquitectònica.
Olot: Ciutat Jardí - Tres Barris de Baixa Densitat
L’itinerari explora els tres barris de baixa densitat d’Olot, coneguts per la seva planificació urbanística i l’arquitectura residencial, que combinen l'estètica de ciutat jardí amb la funcionalitat contemporània. L'itinerari destaca la integració harmoniosa dels espais verds amb l'entorn urbà, oferint un exemple de desenvolupament sostenible i qualitat de vida.
L'Empremta Racionalista a Figueres
Ruta que posa en relleu l'arquitectura racionalista a Figueres, una ciutat marcada per l'empremta d'aquest estil que prioritza la funcionalitat i la simplicitat. La ruta inclou edificis emblemàtics que reflecteixen els principis del racionalisme, mostrant com aquest moviment va influir en la configuració urbana de la ciutat.
Harnden & Bombelli a Cadaqués
Aquest itinerari destaca el treball dels arquitectes Peter Harnden i Lanfranco Bombelli a Cadaqués, coneguts per les seves intervencions subtils i respectuoses amb l'entorn local. L'itinerari inclou diverses obres que exemplifiquen la seva capacitat per integrar l'arquitectura moderna en el paisatge tradicional de Cadaqués, creant espais harmònics i funcionals.
Un segle d'habitatge col·lectiu a Girona
Evolució de l'habitatge col·lectiu a Girona al llarg de cent anys, des de principis del segle XX fins a l'actualitat. La ruta destaca diferents exemples de blocs de pisos i conjunts residencials que reflecteixen els canvis socials, econòmics i estilístics que han influït en la construcció d'habitatges col·lectius a la ciutat.
Correa&Milà a Cadaqués: un llegat contemporani
El recorregut examina les obres dels arquitectes Federico Correa i Alfonso Milà a Cadaqués, conegudes per la seva modernitat i respecte pel context local. A través d'aquest itinerari, es poden veure exemples de com aquests arquitectes han aconseguit harmonitzar l'arquitectura contemporània amb el paisatge i l'arquitectura tradicional de Cadaqués, contribuint a la identitat visual de la ciutat.
Intervencions Urbanes Contemporànies al Gironès
Intervencions urbanes contemporànies realitzades a la comarca del Gironès. La ruta inclou diversos projectes que exemplifiquen l'arquitectura moderna i la seva aplicació en la millora dels espais urbans, destacant la funcionalitat, l'estètica i la sostenibilitat en la planificació urbana recent.
JJ.OO. BCN ’92: Vila Olímpica de Banyoles
Itinerari al voltant de l’estany de Banyoles que transporta al visitant a aquella energia olímpica i permet valorar, amb distància, la correcta integració al conjunt del teixit urbà de Banyoles d’aquelles infraestructures i intervencions urbanes.
Cases i Xalets de Muntanya a l'Alt Urgell, la Cerdanya i el Ripollès
Aquest recorregut explora les cases i xalets de muntanya situats a les comarques de l'Alt Urgell, la Cerdanya i el Ripollès. La ruta destaca la diversitat d'estils arquitectònics i la manera com aquests habitatges s'adapten al paisatge muntanyós, oferint una visió de l'arquitectura residencial en zones rurals i naturals.
Arquitecturacatalana.cat
El web www.arquitecturacatalana.cat és un espai digital dedicat a la difusió de l'arquitectura moderna i contemporània de Catalunya. Promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, el portal ofereix un extens catàleg de més de gairebé 5.000 obres, més de 2.000 autors i 200 fotògrafs, divulgades mitjançant més de 42.000 fotografies, plànols i dibuixos. Inclou, també, recursos com mapes interactius, articles de recerca i filtres de cerca avançats que permeten explorar les obres per criteris temporals, tipologia o autoria.
El COAC Olot acoge el espacio de cooperación y atención ciudadana del proyecto de regeneración del Núcleo Antiguo de Olot.
El Ayuntamiento de Olot ha aprobado en la Junta de Gobierno Local de este jueves 18 de julio el convenio con el Colegio de Arquitectos de Cataluña para la oficina del Proyecto de Regeneración del Núcleo Antiguo. Con este acuerdo, ambas partes manifiestan el interés y el compromiso de colaborar en la transformación y rehabilitación del Núcleo Antiguo de Olot, ofreciendo un apoyo logístico y de cesión de espacio físico.
De esta manera, la sede de la Delegación de la Garrotxa-Ripollès del Colegio de Arquitectos de Cataluña -situada en la avenida Onze de Setembre número 13 de Olot- acogerá el Espacio Cooperativo del Núcleo Antiguo. Por lo tanto, la atención realizada por la arquitecta y comisionada para la regeneración del núcleo antiguo Itziar González y Virós y su equipo de trabajo se llevará a cabo desde este local, donde también se llevarán a cabo los encuentros con los grupos y las entidades interesadas en participar en esta estrategia de intervención integral del Núcleo Antiguo.
Con este convenio, el COAC cede al Ayuntamiento de Olot el uso de este espacio, que será compartido y compatible con las actividades que lleva a cabo la Delegación de la Garrotxa-Ripollès del Colegio de Arquitectos (la atención administrativa que ofrece cada jueves por la mañana desde el local así como las conferencias, exposiciones y otras actividades que se realizan allí).
El Espacio Cooperativo del Núcleo Antiguo de Olot estará operativo desde este mes de julio en la planta baja de la Casa Serra, conocida como la “casa dels nassos”. Este nuevo emplazamiento, a pie de calle y que consta de un espacio central diáfano y visible desde el exterior, permitirá establecer una relación directa con la ciudadanía. El horario de atención ciudadana por parte de la comisionada con los vecinos y vecinas del Núcleo Antiguo será los viernes por la tarde (de 16 a 20 h), aunque el equipo de trabajo podrá encontrarse allí de lunes a viernes. En breve se informará de los canales de comunicación, consultas y petición de reuniones.
La apertura del Espacio Cooperativo, una de las primeras acciones de los primeros meses de trabajo para el Núcleo Antiguo de Olot
La aprobación del convenio con el COAC, que entra en vigor este mes de julio y tiene una vigencia de 4 años, forma parte de las primeras medidas acordadas en el Proyecto de rehabilitación del Núcleo Antiguo de Olot.
El 23 de enero de 2024 se llegó a un acuerdo unánime de todos los partidos políticos del Ayuntamiento de Olot en relación con la propuesta metodológica para el despliegue de la intervención integral de Arquitectura Social en el Núcleo Antiguo y el calendario de acciones a realizar. En el plenario del 21 de marzo, se dio cuenta del decreto de Alcaldía para la contratación de Itziar González Virós en la dirección y coordinación de esta estrategia de intervención integral así como la creación de una Comisión para la regeneración del Núcleo Antiguo formada por todos los Grupos del Consistorio.
En estos primeros tres meses, además de la organización interna del equipo y del espacio cooperativo ciudadano en el Núcleo Antiguo, se ha estado trabajando en la preparación de los convenios de colaboración con administraciones y entidades, el inicio de encuentros para la activación de la Comunidad Núcleo Antiguo, la concreción del Marco legal urbanístico para la rehabilitación de las Islas del Núcleo Antiguo y el desarrollo de una aplicación informática para la visualización de datos y la gestión urbanística de la transformación, entre otras medidas.
También se ha llevado a cabo una jornada de trabajo con arquitectos y urbanistas que han intervenido en el Núcleo Antiguo de Olot a lo largo de los años, se ha trabajado en un sistema de identificación de las características de las viviendas del ámbito del PIAM y se ha determinado el límite del ámbito del Proyecto, que se definirá de manera conjunta y participativa para el Plan de Barrios 2025.
Finalmente, se está participando activamente en las jornadas formativas para los municipios piloto del proyecto del Departamento de Derechos Sociales de la Generalitat de Cataluña "Barrios con futuro".
El COAC celebra els 150 anys del naixement de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) celebrem, aquest mes d’octubre, els actes de commemoració del 150è aniversari de la creació de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, l’any 1874.
L’obligatorietat de la col·legiació per exercir la professió no fou reconeguda per Reial Decret fins el 27 de desembre de 1929 – 55 anys després!-, poc abans del final de la dictadura del general Primo de Rivera. Les següents passes van portar a la constitució, l’any 1931, de sis col·legis d’arquitectes a tot l’Estat. Un d’ells va ser el de Cataluña, Aragón, Baleares y Logroño. El 1933, Aragó i Logronyo van formar el seu propi col·legi i l’entitat va quedar definida, llavors, com a Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears. Les illes Balears van quedar unides al col·legi català fins l’any 1978, data en la qual es van constituir com a col·legi independent.
Amb l’objectiu de celebrar l’efemèride, hem organitzat un calendari de diverses activitats per als arquitectes i les arquitectes i obertes a la ciutadania:
· El COAC lluirà una lona per anunciar l'aniversari.
· El 24 d'octubre a les 18.30 h se celebrarà a la seu del COAC la inauguració de l'exposició ‘Hors d’oeuvres’, comissariada per l’arquitecta Carolina B. García-Estévez. La mostra repassarà l’extensa activitat de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya mitjançant documentació de l’Arxiu Històric i de l'Arxiu de l'ETSAB, ja que les dues entitats tenen una particular història en comú, així com també de l'Arxiu Nacional de Catalunya, l'Arxiu Històric de la ciutt de Barcelona i l'Arxiu fotogràfic de Barcelona
· En el marc de l'exposició, i per rememorar i contextualitzar l'origen de la nostra associació, el mateix dia de la inauguració tindrà lloc una conferència a càrrec dels arquitectes i professors de l'ETSAB Enric Granell i Antoni Ramon i de la comissària de l'exposició, Carolina B. García Estévez.
Mor l’arquitecta Anna Pont
Nascuda a Ripoll l’any 1975, Pont residia a Vic, on tenia l’estudi d’arquitectura que compartia amb el seu soci i company Jordi Comas.
Amb l’Estudi Comas-Pont havia treballat en projectes educatius, socials, sanitaris i de paisatge urbà, tant en el sector públic com en el privat, i sempre fent del respecte al medi ambient un dels trets primordials de les seves obres.
Entre d’altres, va dissenyar escoles -com la Paco Candel de l’Hospitalet de Llobregat, Marta Mata de Barberà del Vallès, El Petit Miquel de Vic-, centres d'atenció primària -a Olot, Riells i Viabrea i Can Llong de Sabadell-, mercats -com els de Manlleu, Vollpalleres o Alcanar-, edificis plurifamiliars, etc. En destaca el nou edifici per a la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona, l'obra més reconeguda de la seva trajectòria, seleccionada també a la 8a Mostra d'Arquitectura de les Comarques Centrals.
Les seves obres han rebut nombrosos permis i reconeixements: Premi El temps de les arts (2021), Premi Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme (2018), Premi NAN a l’eficiència energètica (2018), finalistes als Premis FAC, Premis Mapei (2022), Premis CSAE, Mostres d'Arquitectura Catalana de les Comarques Centrals (2016-2020), Mostra d'Arquitectura Catalana del Maresme (2021) i nominats al Premi Mies Van der Rohe (2017), entre d’altres.
Pont combinava la dedicació a l’arquitectura amb la seva altra passió, la pintura i la il·lustració, de la qual n’era autodidacta. La seva obra artística, expressada principalment a través de dibuixos en blanc i negre, buscava la provocació, la denúncia o la defensa de les minories. La seva obra ha estat exposada a diversos països, i al Col·legi d'Arquitectes l'hem pogut veure a les seus de Vic i Manresa de la Demarcació de Comarques Centrals.
Pont era també molt activa a les xarxes socials, des d'on difonia missatges mordaços de la realitat i, també, fer front a la seva pròpia malaltia.
La cerimònia de comiat es va dur a terme el divendres 19 de juliol, al Tanatori de Vic.
Fonts: El Punt Avui, Estudi Comas-Pont, arquitecturacatalana.cat