La Pia Almoina de Girona commemora els 40 anys de BCIN
L’edifici de la Pia Almoina de Girona, seu de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) des de l’any 1979, celebra els 40 anys de la Declaració, per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de monument historicoartístic.
Per a commemorar la Declaració BCIN, la Demarcació de Girona del COAC està preparant una exposició permanent de la història de l’edifici, des dels seus orígens, on a l’època medieval va acollir una institució benèfica fundada per Arnau d’Escala l’any 1228 per donar almoina als pobres; com a Escoles Pies entre 1856 i 1972, període quan es realitzà la reforma historicista de la façana; i finalment, des de 1973 com a seu de la Demarcació de Girona del COAC, incloent-hi l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, l’Associació Girona Guide Services, i la cafeteria-restaurant Bau Bar.
L’edifici de la Pia Almoina de Girona (*)
L’edifici consta de planta baixa i tres pisos en el cos lateral dret (el més antic) i quatre en l'esquerre. Aquest es va crear a partir d'un nucli primitiu, situat al cantó nord-oest, que va anar creixent de manera orgànica, tot ampliant-se amb les successives adquisicions de cases veïnes.
Cal remarcar l'interès de les façanes. La principal, formada per un gran parament de carreus, presenta tres parts diferenciades. A la planta baixa, s'obren dues portes, la més gran amb arc de mig punt i dovelles de grans dimensions, coronada per una escultura de la Mare de Déu. En els dos pisos següents hi ha petites finestres coronelles, les del primer amb dues columnes i capitells i, les del segon, més senzilles, amb una sola columna. La composició segueix el model de l'arquitectura del gòtic civil català, semblant a la façana del carrer Sant Honorat del Palau de la Generalitat i la Casa de la Ciutat de Barcelona. El cos superior manté un mateix tipus d'obertura, encara que de menors dimensions, i coronen l'edifici uns merlets. La façana est, fruit d'una ampliació posterior, també ofereix tres cossos diferenciats, amb un mur gòtic inferior, construcció intermèdia renaixentista i arcuacions recents sota el teulat. La torre central articula i unifica els dos cossos laterals.
Amb la instal·lació de les Escoles Pies, l’any 1856, s'adequà l'edifici a ús escolar gràcies al projecte de Miquel Madurell i Rius. En aquest període, entre 1921 i 1926, és quan l'arquitecte Josep Danés restaurà la façana gòtica del nord amb criteris historicistes, modificant algunes obertures i afegint el pis superior amb els merlets. Aquest centre educatiu va romandre en funcionament, exceptuant els tres anys de la guerra civil, fins al 1973.
El 1973, el COAC comprà l’edifici a les germanes. Durant un breu període va haver-hi una reflexió sobre la reforma que s’havia de dur a terme. Finalment, entre 1973 i 1983 Jeroni Moner, Benet Cervera i Arcadi Pla van rehabilitar l'edifici per convertir-lo en la seu de la Demarcació de Girona del COAC. El projecte és una mostra d'intervenció contemporània en un edifici històric íntimament relacionat amb l'entorn del barri vell gironí. La intervenció que van fer a la façana del pati té un disseny geomètric, a base de volums construïts en ferro i vidre que se superposen a través de línies ascendents, una inclinada i l’altra, vertical.
El 1983, i un cop acabades les obres de canvi d’ús, el COAC ha realitzat diversos projectes per adaptar l’edifici als nous temps i als serveis que ha anat incorporant, com la biblioteca, la sala d’actes, l’arxiu històric i l'espai social i cultural situat a la planta baixa o, fins i tot, més recentment, una reforma de l’escala per adaptar-la als nous criteris d’eficiència energètica.
(*) Font: Fitxes de recerca de l’Arxiu Històric del COAC a Girona.
El crecimiento de la edificación a las comarcas gerundenses, marcado por pocos proyectos de gran superficie
En cuanto a la provincia de Girona, se desprenden las conclusiones siguientes:
Superfície visada
La superficie visada en 2018 en la provincia de Girona ha sido un 49% superior que la de 2017. En cifras absolutas, se han visado 863.632 m2. En el conjunto de Cataluña, durant el mismo periodo, la cifra se ha cerrado con un total de 4.503.486 m2 visados, un 15,27% más que en 2017.
En relación a estos datos, se debe puntualizar que la superfície visada, aunque muestra un augmento, sigue estando muy por debajo de lo que se podría considerar “normalidad”, ya que los datos previos son muy bajos.
De otro lado, este augmento coresponde en gran parte a los proyectos de gran envergadura (más de 10.000 m2) que se han visado en 2018, y que en Girona representan el 96% del augmento total de la superfície en la província. Se ha pasado de los 23.609 m2 visados en 2017 a los 296.167 m2 en 2018.
La mayoría de estos proyectos estan ubicados en la ciudad de Girona , y corresponden a: la renovación/ampliación deun equipamento sanitario, a la ampliación de un centro comercial y una promoción de viviendas. Este segundo hecho evidencia también la concentración de trabajo en pocos profesionales.
Tipología de edificación: obra nueva vs. gran rehabilitación
En las comarcas gerundenses, la obra nueva ha tenido un crecimiento superior al del año anterior (en concreto de un 90%). Por el contrario, la rehabilitación ha bajado un 1,5%, una situación muy similar a la de Barcelona, mientras que en el Ebro, Lleida y Tarragona tienen unos porcentajes ligeramente superiores.
Los datos de la rehabilitación son preocupantes, porque se tiene en que el parque edificado está cada vez más envejecido y que requiere una actualización urgente, denota que hace falta una estrategia generalizada en cuanto a la renovación urbana.
En este sentido, la Tabla de la Construcción de Girona, de la cual la Demarcación forma parte, creó el 2018 el Observatorio de la rehabilitación y renovación urbana de las Comarcas de Girona con el objetivo de analizar el estado de los municipios y aportar las respuestas y soluciones más convenientes: contrastar datos, recogerlos, sistematizarlos y editarlos para favorecer y estimular la diversidad de las aportaciones desde los sectores implicados y concretar las conclusiones en decisiones estratégicas y consensuadas.
Usos: vivienda/no vivienda
El 2018, en Girona se han proyectado 1.758 viviendas nuevas, cifra que supone un crecimiento del 47% respeto el año anterior. La no vivienda continúa mostrando una bajada en todas sus tipologías excepto sanidad y hostelería, pero responde a muchos pocos proyectos: la equipación sanitaria en la ciudad de Girona y 2 hoteles en la provincia de Girona. Esta misma situación se repite en el conjunto de Cataluña.
Es importante destacar que en estos ámbitos la actividad sigue siendo tan escasa que algunas actuaciones modifiquen mucho los porcentajes, sin poder consolidar todavía ninguna tendencia.
Vivienda
La vivienda en general ha seguido creciendo desde el 2013, cuando se visó la cifra más baja. Aun así, todavía estamos muy lejos de las 26.300 viviendas nuevas por año que la Agencia de la Vivienda de Cataluña considera necesarias para el periodo 2020-2024 (Según el Pla territorial sectorial de la vivienda en Cataluña, actualmente en fase de aprovación por parte de la Generalitat de Cataluña).
En cuanto a la provincia de Girona ,en cifras absolutas se han visado 1.758 viviendas nuevas, un 47% más que el año anterior.
Después de analizar los datos del 2018, la Junta de Gobierno del COAC ha expresado que la rehabilitación en el conjunto de Cataluña necesita un fuerte impulso:
Hace falta un impulso a la rehabilitación
Los arquitectos incidimos en la urgencia de impulsar la renovación urbana y la rehabilitación con el objetivo de resolver las necesidades en materia de seguridad, accesibilidad, salud y bienestar de las personas, así como la transición energética, todos ellos requeridos por los ODS de Naciones Unidas y que, en Cataluña, se materializan a través de la Agenda Urbana de Cataluña.
El 70% del parque residencial catalán (que cuenta con 3,8 millones de viviendas distribuidas en más de un millón de edificios) es anterior en 1980, por lo tanto, el camino de la renovación urbana y la rehabilitación se hace claramente indispensable. La ciudadanía está cada vez más concienciada, la administración pública está trabajando diagnosis y metodologías para hacerla posible, y los profesionales del sector disfrutamos del conocimiento, la tecnología y la metodología para revertir la situación del malogrado parque construido.
Sin embargo, los datos del visado explican una realidad diferente. La edificación en Cataluña crece sobre todo en obra nueva, los proyectos de rehabilitación bajan y tan solo representan un 27% en el conjunto de actividad de edificación. Mientras que los ciudadanos europeos gastan de media cerca de 1.400 € al año en rehabilitación, el gasto en nuestro país es de 700 €. Esta diferencia pone de manifiesto la conveniencia de actuar rápidamente para situar Cataluña en el mismo nivel que la mayoría de los países europeos, muchos de los cuales disfrutan de unos niveles de bienestar y felicidad superiores a los nuestros.
- Noticia sobre La edificación en el conjunto de Cataluña 2018
- Gráficas sobre la edificación en las comarcas gerundenses 2018
Barcelona se postula como Ciudad Mundial de la Arquitectura
Barcelona aspira a convertirse en Ciudad Mundial de la Arquitectura, según la declaración institucional que aprovó el Ayuntamiento de Barcelona el pasado viernes 25 de enero. La inciativa, que se aprovo por unanimidad, contará con la colaboración del COAC.
Barcelona quiere y puede jugar un papel en el debate y diseño de las políticas urbanas y arquitectónicas del presento y el futuro de las ciudades del mundo. Con este objetivo, la capital catalana se postula para ser Ciudad Mundial de la Arquitectura, un título iniciativa de la UNESCO y la Unión Internacional de Arquitectos (UIA) para el que el Ayuntamiento de Barcelona apuesta con el objetivo, también, de valorar la tarea de instituciones y profesionales, que han convertido la ciudad en un referente por su arquitectura y calidad urbana.
La arquitectura, decisiva en la vida de las personas
En la misma declaración institucional, Barcelona reconoce la incidencia de la arquitectura en la calidad de vida de las personas. Por eso, pone en valor la importancia que tienen la planificación urbana, la arquitectura y el patrimonio para el desarrrollo social y económico de las ciudades de hoy. Así mismo, el texto pone de manifiesto el valor de la arquitectura como factor de calidad de vida y la importancia de un entorno urbano favorable en el que poder desarrollar un proyecto vital.
El creixement de l’edificació a les comarques gironines, marcat per pocs projectes de gran superfície
Pel que fa a la província de Girona, se’n desprenen les conclusions següents:
Superfície visada
La superfície visada el 2018 a la província de Girona ha estat un 49% superior que el 2017. En xifres absolutes, s’han visat de 863.632 m2. En el conjunt de Catalunya, durant el mateix període, la xifra s’ha tancat amb un total de 4.503.486 m2 visats, un 15,27% més que el 2017.
En relació a aquestes dades, cal puntualitzar que la superfície visada, tot i augmentar, segueix molt per sota del que es podria considerar la “normalitat”, ja que es parteix d’unes xifres molt baixes.
Per altra banda, aquest increment correspon, en gran mesura, als projectes de gran envergadura (més de 10.000 m2) que s’han visat al 2018, que a Girona representen el 96% de l’augment total de la superfície a la província. Aquests han passat dels 23.609 m2 visats l’any 2017 als 296.167 m2 del 2018.
La majoria d’aquests projectes se situen a la ciutat de Girona, i corresponen a: la renovació/ampliació d’un equipament sanitari, l’ampliació d’un centre comercial i una promoció d’habitatges. Aquest segon fet evidencia també la concentració de feina en pocs professionals.
Tipologia d’edificació: obra nova vs. gran rehabilitació
A les comarques gironines, l’obra nova ha tingut un creixement superior al de l’any anterior (en concret d’un 90%). Per contra, la rehabilitació ha baixat un 1,5%, una situació molt similar a la de Barcelona, mentre que la resta de demarcacions tenen uns percentatges lleugerament superiors.
Les dades de la rehabilitació són preocupants, perquè si tenim en compte que el parc edificat està cada cop més envellit i que requereix una actualització urgent, denota que cal una estratègia generalitzada pel que fa a la renovació urbana.
En aquest sentit, la Taula de la Construcció de Girona, de la qual la Demarcació en forma part, va crear el 2018 l’Observatori de la rehabilitació i renovació urbana de les Comarques de Girona amb l’objectiu d’analitzar l’estat dels municipis i aportar les respostes i solucions més convenients: contrastar dades, recollir-les, sistematitzar-les i editar-les per afavorir i estimular la diversitat de les aportacions des dels sectors implicats i concretar les conclusions en decisions estratègiques i consensuades.
Usos: habitatge/no habitatge
L’any 2018 a Girona s’han projectat 1.758 habitatges nous, xifra que suposa un creixement del 47% respecte l’any anterior. El no habitatge continua mostrant una davallada en totes les seves tipologies excepte sanitat i hostaleria, però respon a molts pocs projectes: l’equipament sanitari a la ciutat de Girona i 2 hotels a la província de Girona. Aquesta mateixa situació es repeteix en el conjunt de Catalunya.
És important destacar que en aquests àmbits l’activitat segueix sent tan escassa que algunes actuacions modifiquen molt els percentatges, sense poder consolidar encara cap tendència.
Habitatge
L’habitatge en general no ha parat de créixer des del 2013, quan es va visar la xifra més baixa. Tanmateix, encara estem molt lluny dels 26.300 habitatges nous a l’any que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya considera necessaris per al període 2020-2024 (Segons el Pla territorial sectorial de l’habitatge a Catalunya, actualment en fase de treball per part de la Generalitat de Catalunya).
Pel que fa a la província de Girona,en xifres absolutes s’han visat 1.758 habitatges nous, un 47% més que l’any anterior.
Després d’analitzar les dades del 2018, la Junta de Govern del COAC ha expressat que la rehabilitació en el conjunt de Catalunya necessita un fort impuls:
Cal un impuls a la rehabilitació
Els arquitectes incidim en la urgència d’impulsar la renovació urbana i la rehabilitació amb l’objectiu de resoldre les necessitats en matèria de seguretat, accessibilitat, salut i benestar de les persones, així com la transició energètica, tots ells requerits pels ODS de Nacions Unides i que, a Catalunya, es materialitzen a través de l’Agenda Urbana de Catalunya.
El 70% del parc residencial català (que compta amb 3,8 milions d’habitatges distribuïts en més d’un milió d’edificis) és anterior a l’any 1980, per tant, el camí de la renovació urbana i la rehabilitació es fa clarament indispensable. La ciutadania hi està cada cop més conscienciada, l’administració pública està treballant diagnosi i metodologies per fer-ho possible, i els professionals del sector gaudim del coneixement, la tecnologia i la metodologia per revertir la situació del malmès parc construït.
No obstant això, les dades del visat expliquen una realitat diferent. L’edificació a Catalunya creix sobretot en obra nova, els projectes de rehabilitació baixen i tan sols representen un 27% en el conjunt d’activitat d’edificació. Mentre que els ciutadans europeus gasten de mitjana prop de 1.400 € a l’any en rehabilitació, la despesa al nostre país és de 700 €. Aquesta diferència posa de manifest la conveniència d’actuar ràpidament per situar Catalunya al mateix nivell que la majoria dels països europeus, molts dels quals gaudeixen d’uns nivells de benestar i felicitat superiors als nostres.
- Notícia sobre L'edificació en el conjunt de Catalunya 2018
- Gràfiques sobre l’edificació a les comarques gironines 2018