Unboxing the library. La deconstrucció com a malentès
En aquesta ocasió l’artista David Bestué ens presenta una selecció de lectures sota el títol La deconstrucció com a malentès.
Unboxing the Library. Una mirada sobre els fons de la biblioteca
Amb més de 180.000 llibres i revistes, la Biblioteca del COAC és un dels centres documentals de referència en arquitectura, urbanisme i paisatge més importants d’Europa. Per donar més visibilitat a la riquesa bibliogràfica que custodia, la Biblioteca obre les portes a la ciutadania i incorpora una nova activitat: “Unboxing the Library”.
Periòdicament es fa una selecció de llibres fonamentals que s’exposen als prestatges principals de la seu de la Biblioteca a Barcelona, fomentant i facilitant així la lliure consulta dels lectors de sala. Paral·lelament, i per aprofundir en la temàtica escollida en cada ocasió, es du a terme una conferència a càrrec d’arquitectes amb experiència reconeguda en la matèria.
Sessions
Sessió 1: 22 de març, Japonismes, amb Igor Urdampilleta
Sessió 2: 26 d'abril, Belgues, Belgues! amb Guillermo López
Sessió 3: 21 de juny, La intervenció a Xile amb Josep Ferrando
Sessió 4: 22 de novembre, Rossi i els postrossians amb Carolina B. Estévez
Sessió 5: 14 de desembre, Llibres King Kong: gèneres, números i casos amb Anna Puigjaner
Sessió 6: 29 de març, La ciutat en disputa! amb María García Ruiz
Sessió 7: 6 de juny, Hàbitat cooperatiu amb Cristina Gamboa
Sessió 8: 7 de novembre, Paisatges textuals, amb Beatriz Borque
Sessió 9: 19 de desembre, La deconstrucció com a malentès, amb David Bestué
Les sessions, que es duen a terme a la mateixa Biblioteca, són una ocasió més per gaudir de la recent adequació que s’ha fet de l’espai per restituir-lo al seu estat original, dissenyat el 1995 per l’arquitecte David Ferrer, que va ser director de la Biblioteca i l’Arxiu Històric entre el 1976 i el 2008.
A banda de l’adequació dels espais, instal·lacions i telecomunicacions, s’ha restituït el mobiliari original, format per les prestatgeries de Gama, les llums de Santa & Cole dissenyades per arquitecte Antoni de Moragas, i les taules dissenyades ad hoc per a aquest espai.
Presentació del llibre Ciudades y Ríos
Aforament limitat, cal inscripció prèvia aquí.
“La cultura arquitectònica d'Espanya en els últims 20 anys d'auge i caiguda ha estat una important incubadora per a un canvi de visió paradigmàtic en la professió, un procés en el qual l'arquitectura d'Iñaki Alday i Margarita Jover, amb la seva signatura aldayjover arquitectura i paisatge, ha exercit un paper pioner.
En conjunt, el treball de aldayjover demostra la importància de comprendre l'arquitectura en totes les seves facetes, des del disseny de l'edifici fins al paisatge i la planificació territorial, com una disciplina cultural i tècnica unificada capaç d'abordar problemes complexos en termes holístics. Durant els anys dels constructors d'icones, la dimensió cultural de l'arquitectura va ser vista principalment com una qüestió d'expressió creativa individual, d'una poètica o sensibilitat personal, que va considerar l'objecte construït com si fos una obra d'art. El paper de aldayjover, en canvi, és comparable en uns certs aspectes a aquells artistes contemporanis que indaguen com desvincular el procés creatiu del seu focus en l'objecte d'art, i busquen, en el seu lloc, comprometre's més directament amb la substància vital de la vida i l'experiència. aldayjover veu la dimensió cultural de l'arquitectura com una pregunta que sorgeix del problema en si mateix i la solució del qual es troba allí també.”
David Cohn, Crític d'arquitectura nord-americà especialista a Espanya
aldayjover arquitectura i paisatge es va fundar el 1996 en un antic palau del segle XVII situat al centre de Barcelona, i s’amplià als Estats Units el 2011. Encapçalada per quatre socis –Iñaki Alday, Margarita Jover, Jesús Arcos, arquitectes i Francisco Mesonero, paisatgista-, aldayjover realitza una pràctica multidisciplinar basada en la investigació, enfocada en la innovació i en el caràcter específic del lloc. La seva obra és particularment reconeguda pel seu lideratge en un nou acostament a la relació entre les ciutats i els rius, en la qual la dinàmica natural i la inundació es converteixen en part de l'espai públic, eliminant la idea de "catàstrofe".
La integració d’infraestructures hidràuliques, de mobilitat o de generació d’energia en l’espai públic i en l’arquitectura pública depenen en gran mesura de les col·laboracions transdisciplinars que comencen des de l’inici de la fase conceptual. Enginyers de diferents àrees, ecòlegs, científics socials, historiadors i artistes treballen conjuntament amb arquitectes, urbanistes, paisatgistes i restauradors en la comprensió holística dels problemes i en el marc conceptual de les possibles respostes, elaborant solucions innovadores i noves metodologies per afrontar la complexitat dels reptes urbans i territorials contemporanis.
Exposició: Love is in the Aid. 30 anys d'Arquitectura sense Fronteres
Es tracta d’una mostra itinerant organitzada per ASF-ES i, en el cas de Barcelona, per ASF-Catalunya conjuntament amb el Centre Obert d’Arquitectura.
Arquitectura Sense Fronteres és una organització no governamental per al desenvolupament (ONGD) constituïda el 1992.
ASF actua amb independència de criteris polítics, religiosos i econòmics i està integrada per persones que creuen en la defensa dels drets humans per aconseguir un món més just a través de la millora de l’habitabilitat i la defensa del hàbitat digne.
Exposició: Dibuixant la fàbrica
La seu del COAC a Terrassa acull, des del 21 de novembre fins al 22 de gener, l'exposició ‘Dibuixant la Fàbrica. Vapor Aymerich, Amat i Jover’, de l’arquitecte Toni Crusellas.
El mateix artista escriu: Vaig aprendre a dibuixar amb eines de precisió (regla i compàs) a l’escola. Més tard, a la universitat, em van ensenyar a fer-ho a mà alçada amb la màxima fidelitat possible a la “realitat”. A partir d’aleshores, al llarg de la meva vida professional no he deixat de dibuixar, sempre amb el dibuix com a eina fonamental per als meus projectes arquitectònics. He fet molts dibuixos de pensament, d’imaginació i no tants de representació.
Fa un parell d’anys vaig acompanyar en algunes trobades un grup de dibuixants de carrer (Urban Sketchers) de la meva ciutat. En una trobada en concret, la que es va fer al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), vaig fer dos dibuixos ràpids que són presents en aquesta mostra.
Vaig anar practicant el plaer de dibuixar diferents paisatges urbans fins que un company em va suggerir fer-ne una exposició, però no em va atraure la idea de mostrar un recull de dibuixos de diversos llocs sense relació i vaig pensar en realitzar un projecte centrat en un sol edifici d’interès i d’una complexitat que em permetés desenvolupar el tipus de dibuix que he descobert que m’agrada més, el dibuix d’estudi.
Per dur a terme aquest treball d’estudi, he utilitzat dues eines per a mi complementàries: el dibuix i la fotografia (analògica en blanc i negre). Amb la primera eina expresso amb més facilitat les formes i, amb la segona, la llum (seria més correcte parlar d’ombres, potser). Tant l’una com l’altra són mitjans amb un cert nivell d’abstracció amb el qual em sento molt còmode. La tecnologia digital que utilitzo per al muntatge final em dona la llibertat per crear de la mateixa manera tant en el dibuix com en la fotografia; pensar lentament abans (documentar-me, pensar, mirar, sentir...), executar ràpid i tornar a pensar lentament després (editar lleugerament, no més enllà de l’equivalent fotogràfic del procés de “revelar”, descobrir...).
Veureu en aquesta mostra un contrast important entre diferents tipus de dibuix, entre diferents elements gràfics, també contrastos tonals importants en les fotografies i, ésclar, en les diferents dimensions de les imatges, alternades i a vegades contraposades. Sempre m’han interessat els contrastos, els contrapunts, les polaritats, i intento tractar-los com a complementaris, no com a oposats, ja que sempre estan units d’alguna manera.
També hi trobareu una cosa comuna a totes les imatges: la corba, element fascinant de l’arquitectura de Muncunill i que he volgut representar mitjançant línies sempre dinàmiques en el dibuix i en les fotografies, en el “pentinat” que fa la llum en les superfícies que genera la corba.
Finalment, vull dir que aquest projecte no només ha suposat un treball d’interpretació gràfica d’un edifici històric o fins i tot de comunicació, sinó que principalment ha estat un treball d’aprenentatge personal tot observant el treball que he fet. Perquè, com va dir Lacan:“Allò que fas sap el que tu ets”
Si voleu donar la vostra opinió o contrapunt us podeu adreçar a: acrusellas@coac.net