Tortosa | COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA

Exposició "PFC 2002-2014"

Imatge:

Fins el 31 de gener de 2016 es pot visitar a la Demarcació de l'Ebre del Col·legi d'Arquitectes l'exposició "PFC 2002-2014".

“La nostra gent, ..., feinejant de sol a sol, construint marges i esllemenant les oliveres. El temps no valia res i el treball no tenia recompensa.”

Gerard Vergés

Aquests mots i el recull d’expectatives reeixides ens introdueixen en una realitat contingent i impredictible. Superat l’escull acadèmic, cal mantenir el continuat esforç i les estratègies que ens han ajudat a aconseguir fites avantatjoses, amb forta presencia de les sinèrgies grupals, desestimant l’individualisme encarcarant i encotillant.

“Això és el que esperen: que, fastiguejats, acabarem renunciant a tot per no res.”

Jesús Moncada

Per superar la crisi sistèmica de l’entorn professional, entre d’altres, cal utilitzar mètodes inclusius, on el treball en equip i en xarxa, tant amb iguals com amb desiguals, ens doti de fortaleses, que sens dubte faran aflorar les oportunitats. L’element catalitzador li pertoca al nostre òrgan col·lectiu, generant espais de participació estructurats com a “vestíbuls de Trobada”, on el màxim de veus puguin ser expressades, escoltades, recollides i canalitzades, amb l’objecte de formar equips, si cal multidisciplinars, cohesionats i potents, per tenir una major presència creativa al nostre territori, tot utilitzant sistemes d’economia col·laborativa i instruments d’última generació.

Estem immersos en uns reptes encoratjadors, obligant-nos a passar d’una actitud defensiva a un altra propositiva, més fecunda i compromesa. Aquest camí, poc transitat, cal conèixer-lo i utilitzar-lo. És, si més no, un camí obert i prenyat de possibilitats.

“Allí les clavellines creixien al costat dels geranis, les flors dels quals s’encenien com flames en la verdor. L’alfàbrega exhalava en tot el contorn la seva grata olor, barrejada amb la de l’herbabona i la marialluïsa i una dàlia ostentava la bellesa de les seves flors vellutades; més enllà l’hortènsia exuberant exhibia les seves, rodones i esplèndides....”

Sebastià Juan Arbó

Conferencia: "GATCPAC. De la arquitectura a la revolución"

Imatge:

El próximo jueves 12 de noviembre, a las 11.30 h, tendrá lugar en la sede del COAC en Tortosa una charla a cargo de Salvador Tarragó Cid, que llevará por título "GATCPAC, DE LA ARQUITECTURA A LA REVOLUCIÓN".

El arquitecto Salvador Tarragó Cid, especializado en el estudio histórico del urbanismo, ha dirigido durante más de 25 años el Máster de Restauración de Monumentos de la UPC y es profesor de urbanismo en la Escuela de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos. Ha destacado en particular como estudioso de la obra urbanística de Ildefons Cerdà y de la obra de Antoni Gaudí. Fue también responsable del Archivo Histórico del COAC.

Xerrada: "GATCPAC. De l'arquitectura a la revolució"

Imatge:

El proper dijous 12 de novembre, a les 11.30 h, tindrà lloc a la seu de la Demarcació de l'Ebre del COAC una xerrada a càrrec de Salvador Tarragó i Cid, que portarà per tìtol "GATCPAC, DE L'ARQUITECTURA A LA REVOLUCIÓ".

En el context de la cultura arquitectònica europea, l’experiència del GATCPAC és especialment significativa, doncs supera àmpliament el radi d’acció en què normalment es desenvolupa la tasca dels arquitectes.

La xerrada se centrarà en la dimensió pública i política de l’actuació professional d’aquest grup d’arquitectes i tècnics catalans, des de 1930 fins a 1939. Durant aquest període, el GATCPAC travessa dues fases totalment diferents: la primera, de 1931 a 1936, que podríem anomenar de caràcter reformista i en la qual es confia poder resoldre els problemes generals a través de l’arquitectura i de l’urbanisme. La segona, des de juliol de 1936 fins a 1939, en què els arquitectes al servei de la revolució exerceixen un extraordinari paper històric al costat de les forces socials.

També s’abordarà l'anàlisi crítica de la producció arquitectònica del GATCPAC i la figura del principal artífex d’aquest grup, Josep Torres Clavé, tot un exemple del canvi que es produí, aleshores, en la forma d’exercir l’arquitectura.

L'arquitecte Salvador Tarragó i Cid, especialitzat en l'estudi històric de l'urbanisme, ha dirigit durant més de 25 anys el Màster de Restauració de Monuments d'Arquitectura de la UPC i és professor d'urbanisme a l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports. Ha destacat en particular com a estudiós de l'obra urbanística d'Ildefons Cerdà i de l'obra d'Antoni Gaudí. Fou també responsable de l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes.

Llegir l'article "GATCPAC. De l'arquitectura a la revolució", de Salvador Tarragó i Cid, aquí.