Exposició de la 1a Mostra d’Arquitectura del Garraf i Alt Penendès (posposada)
ATENCIÓ: Aquesta exposició ha estat posposada. Tan bon punt es confirmin les noves dates, es publicaran al web.
L’exposició de la 1a edició de la Mostra d’Arquitectura del Garraf i Alt Penendès continua la seva itinerància per les diferents biblioteques de la Diputació de Barcelona, i en aquesta ocasió es podrà veure a la Biblioteca Joan Sardà i Lloret de Sant Quintí de Mediona.
Aquesta exposició, fruit del concurs convocat l’any 2021 per la Demarcació de Barcelona, exposa de manera lúdica i flexible les diferents obres i treballs presentats al programa “Mostres d’Arquitectura catalana”, en aquest cas la 1a edició del Garraf i Alt Penendès, reproduïts en una sèrie de panells que s’ubiquen en els diferents mòduls que conformen l’exposició, convidant al visitant a la interacció, per anar descobrint el material exposat. Uns mòduls doncs, de fusta, transformats en arxivadors i caixes la combinació del les quals, permeten diferents graus d’exposició dels continguts. Alhora fa possible la construcció d’un fil conductor de tipus narratiu en la posada en escena del sistema, que canvia segons l’espai on s’ubica, adoptant així diferents agrupacions. Es tenen especialment en compte els criteris d’accessibilitat aportats, plantejats des d’una mirada amplia.
L’exposició, dissenyada per Salvestudio, equip format per Jordi Quetglas i Mireia Costa, és de muntatge ràpid i senzill alhora que minimitza els materials d’embalatge, sent el mateix mòdul expositor el que esdevé contenidor de l’exposat. Produïda, sota la direcció de salvestudio, a la fusteria Estudi Ferran Sendra de Cornellà de Llobregat, liderada per l’arquitecta Ariadna Sendra, s’ha volgut també posar en relleu el valor afegit i la innovació empresarial de la industria que aposta pels arquitectes.
La Seu de Manresa, 700 anys. De Berenguer de Montagut a Gaudí
Aquest treball, que vol ser també un petit homenatge al mestre d’obres Berenguer de Montagut, de qui sabem tan poc, però que fa set segles va concebre aquest temple i va posar tot el seu saber al servei de la ciutat que li feia confiança, es complementa amb un llibre-catàleg que es pot adquirir a la seu de Manresa i de Vic del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (preu: 10 €).
Aquesta exposició, comissariada per Fermí Bataller i Francesc Rafat, i organitzada per la Demarcació de les Comarques Centrals del COAC, després d’itinerar per diverses seus, es trasllada permanentment a l’Espai Oliba de la Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa. El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i els autors han acordat cedir la mostra a la ciutat de Manresa per contribuir a la difusió del seu patrimoni arquitectònic i històric.
A partir d’ara, els visitants de la Seu podran descobrir la història del temple a través d’un vídeo i de maquetes impreses en 3D que repassen les diferents etapes constructives de la basílica.
8a Mostra d’Arquitectura del Vallès a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Aquesta exposició recull de manera lúdica i flexible les diferents obres presentades a la 8a Mostra d’Arquitectura del Vallès, reproduïdes en una sèrie de panells que s’ubiquen en els diferents mòduls que conformen l’exposició, convidant al visitant a la interacció per anar descobrint el material exposat.
El programa Mostres d'Arquitectura del COAC busca potenciar i divulgar el treball dels arquitectes arreu del territori català. També persegueix, no obstant això, mostrar altres maneres d'exercir aquest ofici, a fi i efecte de donar visibilitat a totes les activitats que els arquitectes desenvolupen en el seu àmbit professional i social.
Salve Studio (@somsalvestudio), equip format per Jordi Quetglas i Mireia Costa, és el creador d’aquesta mostra. La producció, d'altra banda, va tenir lloc a la fusteria Estudi Ferran Sendra (@estudiferransendra), un espai liderat per l’arquitecta Ariadna Sendra, que aposta per la innovació empresarial de la indústria.
No us la perdeu!
La itinerància de l'exposició compta amb la col·laboració de: 
Exposició: "Línies dures. Edificis, disseny i urbanisme a Barcelona (1949-1974)"
Comissari: Valentín Roma
Inauguració: divendres 3 de febrer, 17 h
El 1985, Carles Martí i Xavier Monteys van publicar un article titulat «La línia dura», amb el qual presentaven el número de comiat de la revista 2C. Aquest text feia un recorregut pel treball d’un grup d’arquitectes —Hannes Meyer, Hans Wittwer, Mart Stam, Johannes Duiker o Evan Owen Williams, entre d’altres— que durant els anys trenta, en el si del moviment modern, van prioritzar els problemes constructius enfront de les justificacions estètiques. Martí i Monteys van encunyar fins i tot una nova categoria per referir-se a aquests autors i a les seves obres, als quals van denominar «l’ala radical del racionalisme».
Parafrasejant el títol d’aquell article, podríem aventurar que, entre 1949 i 1974, es va dur a terme a Barcelona un conjunt de propostes des del camp de l’arquitectura, el disseny i l’urbanisme que, vistes en perspectiva, constitueixen «línies dures» respecte a les tendències hegemòniques de cada període, una mena de tradició no sempre subratllada —potser pendent de recuperar-se en el futur— que ofereix tres trets essencials: l’intent d’obrir les disciplines a uns nous usos col·lectius i uns paradigmes que evolucionessin les retòriques formals de cada moment; la superació del projecte com a simple metodologia teòrica i la seva transformació en eina amb la qual comprendre i millorar l’esfera pública; l’enfrontament als conflictes ciutadans sense l’ús de fórmules corporatives, models preformatejats o solucions exemplaritzants.
Aquesta mostra reuneix 29 casos d’estudi ordenats cronològicament i reconstruïts mitjançant documents, textos i imatges que, en la seva majoria, s’ensenyen per primera vegada dins d’un context expositiu.
Línies dures. Edificis, disseny i urbanisme a Barcelona (1949-1974) comença i acaba amb una mateixa preocupació pels llocs i les condicions en què viuen les classes subalternes locals, és a dir, comença amb el concurs sobre El Problema de la Vivienda Económica en Barcelona (1949) i acaba amb la publicació, el 1974, del Contra Pla de la Ribera, elaborat pel Laboratori d’Urbanisme de Barcelona (LUB), el qual donava suport a les reivindicacions veïnals davant l’opció tecnicopolítica oficial de reestructuració de la zona litoral.
L’exposició es completa amb un itinerari per cinc dependències diferents —degudament senyalitzades— de l’editorial Gustavo Gili, fet que permet entendre la seva morfologia arquitectònica original. Per acabar, s’ha seleccionat una sèrie d’imatges que Francesc Català-Roca va realitzar sobre l’edifici en el moment de la seva construcció i obertura. Aquest reportatge, juntament amb les nombroses instantànies del mateix autor incloses en cada cas d’estudi, formen un conjunt de més d’un centenar de fotografies que s’inscriuen dins dels actes commemoratius pel centenari del naixement del fotògraf.
Trobareu tota la informació al web del Centre Obert.Organitzat per:
Amb el patrocini de:
