A Cel Obert: Festival d'Intervencions Efímeres
Vàries entitats
http://www.acelobertfestival.cat/
De Viernes, 2 Octubre, 2015 - 10:00 hasta Domingo, 4 Octubre, 2015 - 19:00
Gratuït
L'obra de Guastavino al COAC
L’acte del 23 d’octubre al COAC acompleix el doble objectiu de contribuir a difondre l’obra de Guastavino i ampliar el coneixement sobre la tècnica de la volta catalana, tant pel que fa a la conservació com a la seva utilització en l’arquitectura moderna. Durant l’acte es farà la presentació del llibre “Les voltes de Guastavino” de John Ochsendorf, a càrrec de Josep Lluís González Moreno-Navarro, així com la presentació dels dos treballs premiats a la II Biennal Guastavino d’Arquitectura, a càrrec dels seus autors.
La presència efectiva de la volta catalana a l'arquitectura durant el segle XX es concreta en la contribució dels modernistes catalans, uns magnífics assajos aïllats a Madrid i frustrats a l'Havana, en un nombre inferior al centenar d'obres, i la sorgida de la Guastavino Company, amb més de 600 obres, gairebé totes elles als Estats Units.
L'estudi de la immensa i fascinant aportació nord-americana es va iniciar als anys 60 per part de les institucions universitàries d'allà i es va estendre a les madrilenyes i catalanes pocs anys després, en tots els casos amb autèntic entusiasme. El llibre de John Ochsendorf (1) és conseqüència de tot això i constitueix, fins al moment, l'obra més rigorosa i exhaustiva tant des de la tècnica com des de la documentació. La traducció del mateix, “Les voltes de Guastavino”, promoguda per l’Ajuntament de Barcelona, ens acosta al coneixement més directe d’aquesta aventura de la volta a la catalana en el Nou Món.
En aquesta línia, un conjunt d’institucions, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, ajuntaments de Barcelona i Vilassar de Dalt, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i el món universitari, han aplegat esforços per impulsar la II Biennal Guastavino d’Arquitectura amb un doble objectiu: d'una banda, continuar l'estudi de l'obra de Guastavino i, de l'altra, fomentar un nou coneixement que permeti, tant conservar aquests prodigis del nostre patrimoni arquitectònic històric, com aprofitar al màxim la tècnica de la volta de maó de pla en nous edificis de màxima sostenibilitat.
I això és el que aconsegueixen els treballs premiats, el de Megan Reese (2) el 2010 a la I Biennal i els de la segona convocatòria que es celebra enguany: Ben Hays (3), centrat en l’obra de Guastavino als Estats Units aportant a més dades molt valuoses en relació a la conservació de les voltes existents i David López i Marta Domènech (4), que plasmen la seva experiència tant teòrica com pràctica amb l'objectiu de recuperar pel segle XXI la tècnica de la volta catalana.
La presència efectiva de la volta catalana a l'arquitectura durant el segle XX es concreta en la contribució dels modernistes catalans, uns magnífics assajos aïllats a Madrid i frustrats a l'Havana, en un nombre inferior al centenar d'obres, i la sorgida de la Guastavino Company, amb més de 600 obres, gairebé totes elles als Estats Units.
L'estudi de la immensa i fascinant aportació nord-americana es va iniciar als anys 60 per part de les institucions universitàries d'allà i es va estendre a les madrilenyes i catalanes pocs anys després, en tots els casos amb autèntic entusiasme. El llibre de John Ochsendorf (1) és conseqüència de tot això i constitueix, fins al moment, l'obra més rigorosa i exhaustiva tant des de la tècnica com des de la documentació. La traducció del mateix, “Les voltes de Guastavino”, promoguda per l’Ajuntament de Barcelona, ens acosta al coneixement més directe d’aquesta aventura de la volta a la catalana en el Nou Món.
En aquesta línia, un conjunt d’institucions, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, ajuntaments de Barcelona i Vilassar de Dalt, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i el món universitari, han aplegat esforços per impulsar la II Biennal Guastavino d’Arquitectura amb un doble objectiu: d'una banda, continuar l'estudi de l'obra de Guastavino i, de l'altra, fomentar un nou coneixement que permeti, tant conservar aquests prodigis del nostre patrimoni arquitectònic històric, com aprofitar al màxim la tècnica de la volta de maó de pla en nous edificis de màxima sostenibilitat.
I això és el que aconsegueixen els treballs premiats, el de Megan Reese (2) el 2010 a la I Biennal i els de la segona convocatòria que es celebra enguany: Ben Hays (3), centrat en l’obra de Guastavino als Estats Units aportant a més dades molt valuoses en relació a la conservació de les voltes existents i David López i Marta Domènech (4), que plasmen la seva experiència tant teòrica com pràctica amb l'objectiu de recuperar pel segle XXI la tècnica de la volta catalana.
1. John Ochsendorf, Guastasvino vaulting: The art of structural tile, Princeton Architectural Press. Nueva York. 2010. Traduccions al català i al castellà, Ajuntament de Barcelona, 2014.
2. Megan L. Reese, Structural Analysis and Assessment of Guastavino Vaulting, original en anglès amb traduccions al català i al castellà. Ajuntament de Vilassar de Dalt. 2011.
3. Ben Hays, Reframing the Guastavinos at Thomas Jefferson’s University, 1896-1898,Mecanoscrit. Traduccions al català i al castellà en curs.
4. David López y Marta Domènech, Bóvedas tabicadas. Análisis estructural y experimentación. Mecanoscrit. Traduccions al català i a l’anglès en curs.
Veure el vídeo de l'acte:
Lecture by Arquitectura-G
Imatge:
© José Hevia
On June 17th the architecture firm Arquitectura-G, composed of Jonathan Arnabat, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes and Igor Urdampilleta, will deliver a lecture on their recent work at the COAC Auditorium.
Arquitectura-G has received the Emerging Architect Award at the XIV edition of the European Union Prize for Contemporary Architecture – Mies van der Rohe Award, in recognition of their work 'Casa Luz' in Cilleros (Cáceres, Spain)
Live streaming will be available on our website.
This event is part of the TribunaCOAC programme, organized by the COAC with the aim of offering a first-hand view of the thoughts and proposals of people with the responsibility and capacity to influence and decide in the field of Architecture and Urban Planning.
The event has the support of the Fundació Mies van der Rohe and the AJAC.
Arquitectura-G has received the Emerging Architect Award at the XIV edition of the European Union Prize for Contemporary Architecture – Mies van der Rohe Award, in recognition of their work 'Casa Luz' in Cilleros (Cáceres, Spain)
Live streaming will be available on our website.
This event is part of the TribunaCOAC programme, organized by the COAC with the aim of offering a first-hand view of the thoughts and proposals of people with the responsibility and capacity to influence and decide in the field of Architecture and Urban Planning.
The event has the support of the Fundació Mies van der Rohe and the AJAC.
Watch the video:
Lecture by architect Taku Sakaushi at the COAC
Imatge:
© Taku Sakaushi
On July 23rd Japanese architect Taku Sakaushi will give a lecture at the COAC Auditorium, with the title Connections. Architect Enric Massip-Bosch will introduce the event.
Architect Taku Sakaushi, born in Tokyo, is a Professor at Tokyo University of Science, and has lectured at Shinshu University, Waseda University and Tokyo University. He has recently been awarded the International Award by the Chicago Athenaeum Museum of Architecture and Design for his last work in Japan, the Pine Gallery in Mito.
Architect Taku Sakaushi, born in Tokyo, is a Professor at Tokyo University of Science, and has lectured at Shinshu University, Waseda University and Tokyo University. He has recently been awarded the International Award by the Chicago Athenaeum Museum of Architecture and Design for his last work in Japan, the Pine Gallery in Mito.
Kazuo Shinohara, as he designed Fissure Space, wrote that although Fissure Space looks like it disconnects spaces on both sides, in fact it creates a connection between those spaces. That`s true indeed. It is normally thought that continuity between two points should be stronger with nothing in between than with something. If there is something it breaks the continuity.
But is that true? Although physically it seems true, psychologically it is not always true. It could be said that something between two spaces sometimes could work as the device which connects them.
Isn't architecture something that attains this kind of connection?
Isn't it the main role of architecture to connect people with people, people with things and things with things?
Watch video of the lecture: