Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Un edifici corporatiu referent de sostenibilitat

Visita a l'edifici Yellow Nest

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

La Delegació del Vallès, conjuntament amb el despatx d'arquitectura, urbanisme i enginyeria GMG, va organitzar el passat dimecres 18 de maig una visita guiada a l'edifici Yellow Nest de Terrassa. El guiatge va anar a càrrec de l'arquitecte Toni Mas i l'enginyer Douany Casate, socis del despatx GMG. 
 
El projecte es va gestar des d’un inici com un òptim contenidor d’energia, que en precisés molt poca per funcionar i amb un ampli ventall de solucions de producció energètica renovables. 

L’edifici incorpora 12 pous de geotèrmia amb una potència de 69 kW que treballen en combinació amb uns equips d’aerotèrmia de també 69 kW, prioritzant en cada moment el funcionament del sistema que pot oferir millor rendiment segons les condicions exteriors. 

En el soterrani de l’edifici s'hi ha construït un pou canadenc pel qual entra l’aire de renovació de l’edifici i que aconsegueix temperar l’aire exterior en uns 3ºC abans de la seva entrada en els equips de ventilació, que evidentment disposen també de recuperadors entàlpics de calor. 

A la coberta de l’edifici s'hi ha instal·lat un camp de producció fotovoltaica de generació compartida que de moment genera 20kW, però que creixerà en breu fins els 100 kW de producció punta. Actualment l’edifici és un (NZEB) Near Zero Energy Building, però quan s’hagi ampliat el camp solar serà un PEB (PositiveEnergy Building). L’edifici actuarà llavors com una central de generació compartida capaç de distribuir la seva producció elèctrica als edificis veïns que podran comprar l’energia de proximitat. 

El sistema domòtic regula el grau d’il·luminació DALI necessari per compensar en cada moment les condicions de la llum natural, la temperatura ambient segons l’ocupació de l’edifici, la humitat relativa i la temperatura exterior. També regula la renovació de l’aire interior segons la concentració de CO2 que hi detecta, el tancament de cortines en funció de la incidència solar, l’aportació d’aire del pou canadenc, el reg en funció del grau d’humitat del terreny i controla el nivell dels pous d’acumulació d’aigües pluvials. Finalment, també controla els accessos, la intrusió, el circuits de càmeres i l’àudio. 

L’edifici recull el 100% de les aigües pluvials amb una capacitat d’emmagatzematge de 20.000 litres que abasteixen el reg de tota la vegetació que hi hem plantat, tant en façanes, com a coberta. 

Per tot això, l’edifici ha assolit la Classificació LeedGold.

PDF version

Cicle de Visites Tècniques del XlVè Curset. Lluís Domènech i Montaner. Visita a Canet de Mar

Imatge: 
© AADIPA
L'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA)va  organitzà, al 14 de maig, una visita a l’obra domenequiana de Canet de Mar, a càrrec de Gemma Serch i Clàudia Sanmartí, directores del XLVè Curset. Jornades Internacionals sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, que enguany porta per títol “ Domènech i Montaner. A fons”.

Van Visitar la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner, acompanyats per l’arquitecta Alba Farré, arquitecta municipal de Canet de Mar amb qui també van passejar pel nucli històric observant altres edificis del mateix Domènech. 

A continuació es va  visitar el Castell de Santa Florentina amb la historiadora Maria Manadé i dinarem al Restaurant del Santuari de la Misericòrdia, obra de Puig i Cadafalch.

Finalment varen visitar el Teatre Odeon, construït per Rafael Masó i Valentí entre 1920 i 1924, acompanyats per Xavier Fabré, arquitecte autor de la rehabilitació.

Consulteu el programa detallat de la jornada realitzada.


PDF version
La Garrotxa

Arquitectour Girona: el patrimoni vora riu de la Garrotxa

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

Seguint l’exemple de l’Arquitectour Girona: Revisitant l’arquitectura moderna de Cadaqués, la Delegació Garrotxa-Ripollès organitza de l’Arquitectour Girona: el patrimoni vora riu de la Garrotxa, programat pel dissabte 30 d’abril, de 9.30 a 14 h.

En aquesta primera edició, es visitarà la fàbrica la Brutau de Sant Jaume de Llierca, el Molí Fondo de Sant Joan les Fonts i Can Plana a la Canya; una ruta centrada a posar en valor i conèixer en clau de passat, present i futur tres de les fàbriques vora riu de la Garrotxa, de diferents escales i amb intervencions realitzades i projectades, tant públiques com privades, per revitalitzar-les.
 
Programa
9.30 h.- Rebuda i esmorzar a La Brutau de Sant Jaume de Llierca.
9.45 a 10.30 h.- Visita a La Brutau.
10.30 a 11 h.- Desplaçament de Sant Jaume de Llierca a Sant Joan les Fonts.
11 a 12.30 h.- Visita al Molí Fondo.
12:30 a 13 h.- Desplaçament de Sant Joan les Fonts a la Canya.
13 a 14 h.- Visita a Can Plana de La Canya.
14 h.- Finalització de la ruta.
 
Inscripcions tancades

PDF version
espai crater

Visita a l'Espai Cràter d'Olot

Imatge: 
© Marc Torra _ Fragments.cat
La Delegació Garrotxa-Ripollès del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya organitza una visita a l’Espai Cràter d’Olot el dissabte 2 d’abril de 2022, a les 10.30 hores, amb els arquitectes autors del projecte, VOL Studio Architecture - Toni Casamor i Anna Codina.
 
Espai Cràter
L’edifici de l’Espai Cràter no pretén simular de ser un petit volcà per si mateix, sinó més aviat una sala soterrada instal·lada dins d’un volcà: l’antic i poc conegut volcà del Puig del Roser que jeu sota la plaça de braus d’Olot.

L’accés a aquesta sala, sorprenent i impactant, es produeix a través d’una escletxa a terra, una esquerda que traça un recorregut que s’endinsa a terra i convida a una visita a l’interior del volcà. A l’interior es proposa una articulació de volums que responen a la voluntat de crear espais diferenciats per als usuaris. A la sala museogràfica es pot veure i tocar la greda; les entranyes del volcà. L’auditori, l’aula i els espais de l’altell es poden connectar i desconnectar entre si a través del vestíbul, en funció del recorregut i l’activitat dels visitants.
 
A la superfície exterior només es percep una arbreda amb faigs i roures. El bombament del terreny fa sospitar que una força tel·lúrica ha deformat el relleu natural formant un tossol; com si fos una bombolla d’aire que el volcà ha capturat. L’edifici respira geologia i vulcanisme pels materials amb què està construït i per la geometria dels murs i paraments. Alguns murs i les claraboies s’inclinen com si un brusc moviment del terreny els hagués desplaçat del lloc on van ser construïts. L’edifici constitueix una part de l'experiència dels visitants, que ha de ser relaxada i enriquidora, però també colpidora i inquietant.
 
INSCRIPCIONS TANCADES
PDF version

Pages