Pedra seca: la construcció del paisatge
L’exposició, que es podrà visitar fins al 24 de gener, recull una selecció d’imatges analògiques de Marc Ballús, centrades en la tècnica ancestral de la pedra seca. Aquest patrimoni arquitectònic i cultural, característic de les Comarques Centrals, inclou construccions com marges, barraques, parets i altres elements que han modelat el paisatge al llarg dels segles.
La mostra forma part de la sèrie "Col·leccions COAC", amb material extret de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Aquesta iniciativa posa en valor el llegat cultural i arquitectònic del territori, alhora que enriqueix el mateix arxiu amb nous registres fotogràfics.
El cicle MIRADES és una proposta cultural que explora els quatre elements de la natura –aigua, terra, foc i aire– a través d’exposicions anuals. Cada mostra posa en relleu el patrimoni local i busca generar un debat sobre compromisos globals des d’una perspectiva local. Aquesta iniciativa reforça la col·laboració territorial i amplia el llegat de l’Arxiu Històric del COAC amb les donacions dels treballs exposats.
Marc Ballús és Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (UPC), Ballús compta amb una llarga trajectòria professional en arquitectura, interiorisme i urbanisme. També exerceix com a professor de disseny d’interiors a l’ESDAP Catalunya i de dibuix tècnic a l’Escola d’Art de Vic. Especialitzat en Gestió del Disseny, el seu treball combina creativitat i estratègia, aportant una mirada única a les seves fotografies.
Presentació del llibre 'Toni Gironès. Ritornare alla terra'
El proper 19 de desembre a les 18.30h el COAC acull la presentació del llibre amb la participació de l’autora Gianpaola Spirito, dels arquitectes Toni Gironès, Carles Llop, Bet Capdeferro, Solano Benítez , Carlos Pita i Itziar Gonzàlez, i la introducció a càrrec del degà, Guim Costa Calsamiglia.
Inscriu-t'hi
Gianpaola Spirito, PhD, investigadora al Departament d'Arquitectura i Projecte i professora de Disseny arquitectònic i Teories de la recerca arquitectònica contemporània a la Facultat d'Arquitectura de la Sapienza Universitat de Roma. És membre del col·legi de professors del Doctorat en Arquitectura. Teories i projecte.
De 2011 a 2012 va ser corresponsal internacional de la revista "DCpapers" - revista de crítica i teoria de l'arquitectura - UPC Barcelona.
És autora de les següents monografies: "Forme del vuoto. Cavità, concavità e fori nell’architettura contemporanea" (Gangemi, 2011), "In-between places. Forme dello spazio relazionale dagli anni Sessanta ad oggi" (Quodlibet, 2015), "Alberto Campo Baeza" (Libria, 2017). Ha publicat diversos articles per a les revistes "Rassegna di architettura e urbanistica" i "Casabella".
Presentació de la re edició del llibre 'Barcelona'60. Habitatge i ciutat'
Uns projectes que anunciaven un profund canvi social que estava tot just començant.
El proper 4 de desembre a les 18.30h i amb motiu de la re edició del llibre la sala d'actes del COAC acollirà una sessió de breus xerrades amb Jordi Badia, Carles Enrich, Josep Ferrando, Marta Peris, Pere Joan Ravetllat, Pablo Roel i Xavier Ros vol reivindicar l’obra d’aquells arquitectes, aprofitant la reedició del llibre d’Habitatge i Ciutat. Comptem també amb la intervenció final de Josep Lluís Mateo.
Inscriu-t'hi
Recordant a Lluís Casals
Ens acompanyaran la seva vídua Mercè Castro, el seu fill Jaume Casals, els seus germans, així com companys i amics com l’arquitecte i urbanista Fermín García Morales, el fotògraf Pep Rigol i el degà del COAC, Guim Costa Calsamiglia.
Lluís Casals va ser un dels fotògrafs espanyols d’arquitectura més rellevants de l’últim terç del segle XX, referència en el camp de la fotografia entre els anys 70 i 2000, va documentar principalment l’arquitectura de l’Espanya de la Transició, aportant noves mirades sobre l’espai públic, els equipaments i les infraestructures.
L' Arxiu Històric del COAC conserva en dipòsit el seu arxiu des de l’abril de 2023.
Aquest és un dels fons més importants de fotografia d’arquitectura contemporània, ja que Casals va dedicar la major part de la seva carrera a fotografiar-la. És qui més va fotografiar l’arquitectura dels anys 70 i va treballar per a arquitectes de renom, com Le Corbusier, Rafael Moneo, Carlos Ferrater, Studio Per, Oriol Bohigas, Bach-Mora, Clotet-Tusquets, Moneo o Jordi Garcés i la seva particular mirada va contribuir a l’èxit internacional de l’arquitectura espanyola de l’època. De fet, algunes de les imatges icòniques de l’arquitectura d’aquell període són seves, com la del Museu de Mèrida o els Molins del Júcar, a Múrcia. Una de les seves particularitats és que fotografia els edificis sense gent.
Alguns dels seus treballs també es poden consultar al web arquitecturacatalana.cat.