Encetem l'any amb moltes novetats culturals! No t'ho perdis!
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Comença un altre any, i arriba el primer #Nothoperdis amb algunes novetats importants. El Centre Obert, en plena forma, no para de proposar activitats i exposicions cada cop més rellevants. La primera recomanació és que estigueu atents al seu web per tal de no perdre-us les activitats que us poden interessar, tan distribuïdes arreu del principat com a la seva nova seu de Plaça Nova, que permet diversificar les activitats i fer-ne de tot tipus i per tots els públics.
En aquest context, a finals de mes (el 26) s’inaugura una de les exposicions més importants mai organitzades per aquest Centre Obert: Francesc Català-Roca. Arquitectures sense Pedigrí. Context: el fons Català-Roca és un dels més importants de tots els custodiats per l’Arxiu Històric del COAC. Català-Roca, viatger incansable (recordem que els edificis tendeixen a no moure’s del lloc), s’anava trobant amb arquitectures construïdes i executades al marge del cànon i del circuit arquitectònic oficial: arquitectures sense pedigrí que tant tenen valor per si mateixes com per la seva capacitat per crear paisatge -urbà, rural- com per la seva capacitat de documentar el trànsit de la societat espanyola d’una economia agrària a la terciària que tenim en l’actualitat. No us la podeu perdre.
La segona exposició rellevant -descentralitzada, com el propi Centre Obert- la trobarem a Olot. A partir del 12 de gener, i durant tot un mes, es podrà visitar a la Casa dels Nassos, la seu local del COAC, Domestic Workspaces: Sílvia Garcia Camps, una jove arquitecta, ha documentat amb els seus dibuixos la domesticitat dels estudis d’arquitectura catalans -42 d’ells. Una bona mostra de com es viu i es treballa l’arquitectura a casa nostra aplegada en un sol espai.
Si tornem a Barcelona trobarem una exposició relacionada amb aquesta al Caixafòrum: Déus, mags i savis, les col·leccions privades dels artistes. L’exposició ja està en curs i es podrà visitar fins a inicis d’abril, i en ella podrem veure aquestes col·leccions particulars de diversos artistes -moltes d’elles allotjades en els seus estudis- que els inspiraven a l’hora de fer les seves creacions. I estem parlant de deu artistes internacionals de la talla d’Antoni Tàpies, Miquel Barceló o Hiroshi Sugimoto.
… i, per últim, gener és un mes de presentacions de llibres. Us en destaquem dues: la de 'Neuroarquitectura, aprendiendo a través del espacio', que vol consolidar aquesta nova manera de pensar la nostra disciplina, el 17 de gener a les 18.30 a càrrec d’Ana Mombiedro, l’autora del llibre, i, dos dies més tard, 'Hejduk Building Characters', sobre l’obra d’aquest gran arquitecte americà, amb arquitectes de la talla de Josep Lluís Mateo i la presència d’Antonio Sanmartín i Elena Cánovas, els seus socis locals que van construir els seus edificis de Santiago de Compostela. No us ho podeu perdre.
Això és tot per aquest gener: Estigueu atents a les itineràncies de les exposicions que proposa el COAC. Trobareu tota la informació necessària sobre aquests actes, horaris, llocs, modalitats d’inscripció, a l’Agenda d’Arquitectura del COAC, conjuntament amb molts d’altres. Aquest #Nothoperdis forma també part del podcast Perspectiva, de Catalunya Ràdio, que teniu disponible al web de l’emissora.
En aquest context, a finals de mes (el 26) s’inaugura una de les exposicions més importants mai organitzades per aquest Centre Obert: Francesc Català-Roca. Arquitectures sense Pedigrí. Context: el fons Català-Roca és un dels més importants de tots els custodiats per l’Arxiu Històric del COAC. Català-Roca, viatger incansable (recordem que els edificis tendeixen a no moure’s del lloc), s’anava trobant amb arquitectures construïdes i executades al marge del cànon i del circuit arquitectònic oficial: arquitectures sense pedigrí que tant tenen valor per si mateixes com per la seva capacitat per crear paisatge -urbà, rural- com per la seva capacitat de documentar el trànsit de la societat espanyola d’una economia agrària a la terciària que tenim en l’actualitat. No us la podeu perdre.
La segona exposició rellevant -descentralitzada, com el propi Centre Obert- la trobarem a Olot. A partir del 12 de gener, i durant tot un mes, es podrà visitar a la Casa dels Nassos, la seu local del COAC, Domestic Workspaces: Sílvia Garcia Camps, una jove arquitecta, ha documentat amb els seus dibuixos la domesticitat dels estudis d’arquitectura catalans -42 d’ells. Una bona mostra de com es viu i es treballa l’arquitectura a casa nostra aplegada en un sol espai.
Si tornem a Barcelona trobarem una exposició relacionada amb aquesta al Caixafòrum: Déus, mags i savis, les col·leccions privades dels artistes. L’exposició ja està en curs i es podrà visitar fins a inicis d’abril, i en ella podrem veure aquestes col·leccions particulars de diversos artistes -moltes d’elles allotjades en els seus estudis- que els inspiraven a l’hora de fer les seves creacions. I estem parlant de deu artistes internacionals de la talla d’Antoni Tàpies, Miquel Barceló o Hiroshi Sugimoto.
… i, per últim, gener és un mes de presentacions de llibres. Us en destaquem dues: la de 'Neuroarquitectura, aprendiendo a través del espacio', que vol consolidar aquesta nova manera de pensar la nostra disciplina, el 17 de gener a les 18.30 a càrrec d’Ana Mombiedro, l’autora del llibre, i, dos dies més tard, 'Hejduk Building Characters', sobre l’obra d’aquest gran arquitecte americà, amb arquitectes de la talla de Josep Lluís Mateo i la presència d’Antonio Sanmartín i Elena Cánovas, els seus socis locals que van construir els seus edificis de Santiago de Compostela. No us ho podeu perdre.
Això és tot per aquest gener: Estigueu atents a les itineràncies de les exposicions que proposa el COAC. Trobareu tota la informació necessària sobre aquests actes, horaris, llocs, modalitats d’inscripció, a l’Agenda d’Arquitectura del COAC, conjuntament amb molts d’altres. Aquest #Nothoperdis forma també part del podcast Perspectiva, de Catalunya Ràdio, que teniu disponible al web de l’emissora.
4/01/2023
Exposició: "Francesc Català-Roca. Arquitectura sense pedigrí"
Imatge:
© Fons Francesc Català-Roca. Arxiu Històric del COAC
Inauguració: dijous 26 a les 19 h
Exposició de la sèrie COL·LECCIÓ per commemorar el centenari del naixement del fotògraf Francesc Català-Roca, el fons del qual està dipositat a l’Arxiu Històric del COAC.
Català-Roca va viatjar durant mitja vida. En els nombrosos viatges que va realitzar arreu del paés per poder il·lustrar guies regionals, principalment durant les dècades de 1950-1970, va captar amb la seva càmera retalls d’una Espanya endarrerida, preindustrial, però que contenia aquell esperit allunyat de la mecanització que s’estava reivindicant des de l’arquitectura. I mentre complia amb els seus encàrrecs de fotografiar vastes regions del territori espanyol, mentre se centrava principalment en les tasques del camp i de les ciutats, en els monuments, en els paisatges i en el paisanatge, gairebé sense voler, mirant de reüll, de vegades trobava aquelles arquitectures: paisatges modelats per l’ésser humà i construccions per a un mateix, per als seus conreus, les seves tasques i els seus animals que contenien el geni d’aquella «arquitectura sense arquitectes».
No obstant això, també per aquella època, Català-Roca va ser testimoni dels bruscos canvis que s’estaven produint en una Espanya que, amb dificultats, sortia de la Guerra Civil, on una bona part del país a penes havia estat tocada per la industrialització. I en els seus viatges va retratar els darrers espeternecs de la vida camperola a Europa, just abans de la seva desaparició.
La desaparició de la tradició mil·lenària de la pagesia —que a Espanya gairebé podria datar-se del 1985 amb l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea— va donar pas als negocis de l’agricultura i de la ramaderia, immersos en la dinàmica del desenvolupament tardocapitalista, que han deixat un paisatge i unes arquitectures ben diferents.
I, a més de tot aquest món rural que va visitar, Català-Roca també va copsar com la vida del treball s’anava transformat a poc a poc en vida d’oci en alguns indrets del país. Mentre complia amb els seus encàrrecs fotogràfics per a la indústria, l’arquitectura o el disseny més moderns de Catalunya, mentre documentava l’obra d’artistes com Joan Miró i Eduardo Chillida, també registrava com aquella vida d’oci i de turisme anava deixant les seves pròpies petjades en el paisatge: guinguetes i càmpings, zones de lleure i d’oci, aquelles noves arquitectures sense arquitectes que anunciaven una Espanya que avançava tímidament cap a la modernitat.
Gairebé sense pretendre-ho, Català-Roca estava posant la seva mirada en alguns dels temes de més interès de l’arquitectura de postguerra prèvia a l’adveniment del postmodernisme. Temes que, sens dubte, han canviat la percepció de la tradició de l’arquitectura per tal d’incorporar-hi qualsevol altre material que no provingui de les «històries oficials», però que contingui tot el llegat de saviesa popular, acumulat en segles o només en unes poques dècades; construccions, com deia Frank Lloyd Wright, amb uns «resultats sovint bells i sempre instructius».
Gairebé sense voler-ho, amb la seva càmera Català-Roca va ser capaç de copsar aquella bellesa.
Moisés Puente, comissari de l’exposició
Disseny expositiu
Goig. Pol Esteve i Miquel Mariné
Amb el suport de:
Patrocini de:
Exposició de la sèrie COL·LECCIÓ per commemorar el centenari del naixement del fotògraf Francesc Català-Roca, el fons del qual està dipositat a l’Arxiu Històric del COAC.
Català-Roca va viatjar durant mitja vida. En els nombrosos viatges que va realitzar arreu del paés per poder il·lustrar guies regionals, principalment durant les dècades de 1950-1970, va captar amb la seva càmera retalls d’una Espanya endarrerida, preindustrial, però que contenia aquell esperit allunyat de la mecanització que s’estava reivindicant des de l’arquitectura. I mentre complia amb els seus encàrrecs de fotografiar vastes regions del territori espanyol, mentre se centrava principalment en les tasques del camp i de les ciutats, en els monuments, en els paisatges i en el paisanatge, gairebé sense voler, mirant de reüll, de vegades trobava aquelles arquitectures: paisatges modelats per l’ésser humà i construccions per a un mateix, per als seus conreus, les seves tasques i els seus animals que contenien el geni d’aquella «arquitectura sense arquitectes».
No obstant això, també per aquella època, Català-Roca va ser testimoni dels bruscos canvis que s’estaven produint en una Espanya que, amb dificultats, sortia de la Guerra Civil, on una bona part del país a penes havia estat tocada per la industrialització. I en els seus viatges va retratar els darrers espeternecs de la vida camperola a Europa, just abans de la seva desaparició.
La desaparició de la tradició mil·lenària de la pagesia —que a Espanya gairebé podria datar-se del 1985 amb l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea— va donar pas als negocis de l’agricultura i de la ramaderia, immersos en la dinàmica del desenvolupament tardocapitalista, que han deixat un paisatge i unes arquitectures ben diferents.
I, a més de tot aquest món rural que va visitar, Català-Roca també va copsar com la vida del treball s’anava transformat a poc a poc en vida d’oci en alguns indrets del país. Mentre complia amb els seus encàrrecs fotogràfics per a la indústria, l’arquitectura o el disseny més moderns de Catalunya, mentre documentava l’obra d’artistes com Joan Miró i Eduardo Chillida, també registrava com aquella vida d’oci i de turisme anava deixant les seves pròpies petjades en el paisatge: guinguetes i càmpings, zones de lleure i d’oci, aquelles noves arquitectures sense arquitectes que anunciaven una Espanya que avançava tímidament cap a la modernitat.
Gairebé sense pretendre-ho, Català-Roca estava posant la seva mirada en alguns dels temes de més interès de l’arquitectura de postguerra prèvia a l’adveniment del postmodernisme. Temes que, sens dubte, han canviat la percepció de la tradició de l’arquitectura per tal d’incorporar-hi qualsevol altre material que no provingui de les «històries oficials», però que contingui tot el llegat de saviesa popular, acumulat en segles o només en unes poques dècades; construccions, com deia Frank Lloyd Wright, amb uns «resultats sovint bells i sempre instructius».
Gairebé sense voler-ho, amb la seva càmera Català-Roca va ser capaç de copsar aquella bellesa.
Moisés Puente, comissari de l’exposició
Disseny expositiu
Goig. Pol Esteve i Miquel Mariné
Amb el suport de:
Patrocini de:
Hedjuk building characters (posposat)
Imatge:
© Elisava
ATENCIÓ: Aquest acte ha estat posposat.
Presentació del llibre Hejduk building characters, editat per Lettera Ventidue sobre l’arquitecte John Hejduk.
La presentació anirà a càrrec de l’arquitecte i autor del llibre, Luca Cardani i els arquitectes Josep Lluís Mateo, Antonio Pizza i Dan Hoffman. Una conversa que inclourà els també arquitectes i coautors socis de Hejduk per als seus edificis de Santiago de Compostela, Elena Cánovas i Antonio Sanmartín.
Hejduk (Nova York, 1929-2000) és conegut per la crítica com a teòric, professor, poeta i dissenyador però sobretot va ser arquitecte i constructor d'universos i elencs civics. Les seves arquitectures construïdes poques vegades s'han investigat, però son la prova que concebre, descriure i construir són identics propòsits.
Presentació del llibre Hejduk building characters, editat per Lettera Ventidue sobre l’arquitecte John Hejduk.
La presentació anirà a càrrec de l’arquitecte i autor del llibre, Luca Cardani i els arquitectes Josep Lluís Mateo, Antonio Pizza i Dan Hoffman. Una conversa que inclourà els també arquitectes i coautors socis de Hejduk per als seus edificis de Santiago de Compostela, Elena Cánovas i Antonio Sanmartín.
Hejduk (Nova York, 1929-2000) és conegut per la crítica com a teòric, professor, poeta i dissenyador però sobretot va ser arquitecte i constructor d'universos i elencs civics. Les seves arquitectures construïdes poques vegades s'han investigat, però son la prova que concebre, descriure i construir són identics propòsits.
Aquest llibre intenta donar una interpretació completa de la seva obra construïda, amb alguns edificis i instal·lacions arquitectòniques construïdes entre els anys 1980 i 2000, mitjançant l'anàlisi de documents d'arxiu, redibuixos analítics i un ampli aparell fotogràfic, mostrant el valor tangible del pensament de Hejduk sobre l'arquitectura. i el paper important que van tenir les seves obres en la transformació de la ciutat. El llibre inclou també una crònica detallada de la definició i construcció -tant amb Hejduk com sense ell- dels "characters" construïts.
ELISAVA MASTERS’ TALKS: REWIND AND FASTFORWARD
Imatge:
© Elisava
L’artista d’interacció i disseny de mitjans, Luna Maurer, és la segona convidada de la nova edició del cicle de conferències Elisava Masters’ Talks, amb la ponència 'Rewind and fastforward'.
Luna Maurer és originària de Stuttgart (Alemanya), i va completar els seus estudis a l’Acadèmia Gerrit Rietveld i al Sandberg Institute d’Amsterdam. Amb Roel Wouters dirigeix l’estudi Moniker amb seu a Amsterdam. Moniker és conegut per ser l’autor del Manifest de disseny condicional (juntament amb Edo Paulus i Jonathan Puckey). Luna Maurer ha estat impartint cursos de mitjans de comunicació a l’Acadèmia Gerrit Rietveld, l’Institut Sandberg, la Royal Academy of Art, La Haia, HfG Karlsruhe i a la Yale University School of Art.
Moniker explora les característiques de la tecnologia i la seva influència en la nostra vida quotidiana. Han dissenyat molts projectes participatius (online i offline), així com altres projectes web, pel·lícules i performances. Els seus clients van des d’institucions culturals com Stedelijk Museum, Amsterdam i Fondation Beyeler, Basilea fins a clients més orientats a la tecnologia com la Fundació Mozilla, Unity 3D i Google. Moniker ha guanyat molts premis, com ara un British Music Video Award, un Webby, diversos Dutch Design Awards i els Amsterdam Prijs voor de Kunst.
Rewind and fastforward
Luna Maurer aprofundirà sobre la relació de Moniker amb la tecnologia en els últims 20 anys i el seu impacte en la seva pràctica. Moniker està desenvolupant actualment una nova perspectiva sobre la tecnologia, provocada pels recents desenvolupaments ràpids en el camp. La web va passar d’una xarxa democratitzadora emancipadora a una infraestructura per al gran capital, la pantalla d’una interfície d’autoedició a una extensió fonamental de la nostra identitat. D’aquesta manera, Maurer compartirà els seus últims experiments.
Trobareu més informació al web del Centre Obert d'Arquitectura.
Us hi podeu inscriure aquí.
Luna Maurer és originària de Stuttgart (Alemanya), i va completar els seus estudis a l’Acadèmia Gerrit Rietveld i al Sandberg Institute d’Amsterdam. Amb Roel Wouters dirigeix l’estudi Moniker amb seu a Amsterdam. Moniker és conegut per ser l’autor del Manifest de disseny condicional (juntament amb Edo Paulus i Jonathan Puckey). Luna Maurer ha estat impartint cursos de mitjans de comunicació a l’Acadèmia Gerrit Rietveld, l’Institut Sandberg, la Royal Academy of Art, La Haia, HfG Karlsruhe i a la Yale University School of Art.
Moniker explora les característiques de la tecnologia i la seva influència en la nostra vida quotidiana. Han dissenyat molts projectes participatius (online i offline), així com altres projectes web, pel·lícules i performances. Els seus clients van des d’institucions culturals com Stedelijk Museum, Amsterdam i Fondation Beyeler, Basilea fins a clients més orientats a la tecnologia com la Fundació Mozilla, Unity 3D i Google. Moniker ha guanyat molts premis, com ara un British Music Video Award, un Webby, diversos Dutch Design Awards i els Amsterdam Prijs voor de Kunst.
Rewind and fastforward
Luna Maurer aprofundirà sobre la relació de Moniker amb la tecnologia en els últims 20 anys i el seu impacte en la seva pràctica. Moniker està desenvolupant actualment una nova perspectiva sobre la tecnologia, provocada pels recents desenvolupaments ràpids en el camp. La web va passar d’una xarxa democratitzadora emancipadora a una infraestructura per al gran capital, la pantalla d’una interfície d’autoedició a una extensió fonamental de la nostra identitat. D’aquesta manera, Maurer compartirà els seus últims experiments.
Trobareu més informació al web del Centre Obert d'Arquitectura.
Us hi podeu inscriure aquí.