RCR Arquitectes recibe uno de los premios Tendencias de El Mundo
Imatge:
© El Mundo Catalunya
La séptima edición de los Premios Tendencias, que concede el periódico El Mundo de Catalunya, ha reconocido en esta edición al estudio de arquitectura RCR Arquitectes, integrado por Ramón
Vilalta, Carme Pigem y Rafael Aranda.
Los Premios reconocen a los artistas, creadores y empresas que posicionan Cataunya en la vanguardia de la oferta cultural. La entrega de los galardones se celebró el pasado 7 de octubre.
Más información
Vilalta, Carme Pigem y Rafael Aranda.
Los Premios reconocen a los artistas, creadores y empresas que posicionan Cataunya en la vanguardia de la oferta cultural. La entrega de los galardones se celebró el pasado 7 de octubre.
Más información
15/11/2014
RCR Arquitectes rep un dels premis Tendències d’El Mundo
Imatge:
© El Mundo Catalunya
La setena edició dels Premis Tendències, que concedeixen el diari El
Mundo de Catalunya, ha reconegut en aquesta edició l'estudi d’arquitectura olotí RCR Arquitectes, integrat per Ramon Vilalta, Carme Pigem i Rafael Aranda.
Els Premis reconeixen els artistes, creadors i empreses que posicionen Cataunya a l'avantguarda de l'oferta cultural. L’entrega dels guardons es va celebrar el passat 7 d'octubre.
Més informació
Mundo de Catalunya, ha reconegut en aquesta edició l'estudi d’arquitectura olotí RCR Arquitectes, integrat per Ramon Vilalta, Carme Pigem i Rafael Aranda.
Els Premis reconeixen els artistes, creadors i empreses que posicionen Cataunya a l'avantguarda de l'oferta cultural. L’entrega dels guardons es va celebrar el passat 7 d'octubre.
Més informació
10/11/2014
Muere el arquitecto David Mackay
Imatge:
© Jordi Pareto. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
David Mackay entró en el estudio de Josep Martorell y Oriol Bohigas el año 1959, recién entregadas las casas de la calle Pallars y poco antes de empezar las de la Meridiana. Son los años en que la trayectoria del equipo, que lo incorpora como socio en 1962, estalla. En que cada proyecto, independientemente del programa y de la escala, es un canto al espacio público. A un modo de hacer ciudad que, años más tarde, culminará en la Villa Olímpica, donde Mackay vivió del mismo modo en que Le Corbusier vivió en la Porte Molitor o Sáenz de Oiza en las Torres Blancas: arquitectos que se hacen, literalmente, suya la obra que construyen. David Mackay fue el hombre del estudio. La pieza que lo mantenía en movimiento, una maquinaria bien engrasada que alguien comparó con la Krupp. El arquitecto puente con la cultura internacional. El arquitecto que escribía sobre arquitectura catalana en su inglés natal.
Hombre afable, irónico, referente para los trabajadores del estudio, Mackay fue para MBM una presencia discreta. Estructural.
Preparando una monografía sobre MBM centrada en Oriol Bohigas, éste me comentó, a la vista de un dibujo que habíamos seleccionado, que era de su autoría però probablement hi hagi la mà d’en David. Sempre hi ha la mà d’en David. (aunque probablemente esté la mano de David. Siempre está la mano de David).
Las trayectorias públicas de cada uno de los miembros de MBM les pertenecen. La obra del estudio, en cambio, es coral: MBM hasta el extremo que, en muchos dibujos, es casi imposible distinguir los trazos de los tres socios.
Gracias, David.
Jaume Prat, arquitecto
Noticias aparecias en prensa
Hombre afable, irónico, referente para los trabajadores del estudio, Mackay fue para MBM una presencia discreta. Estructural.
Preparando una monografía sobre MBM centrada en Oriol Bohigas, éste me comentó, a la vista de un dibujo que habíamos seleccionado, que era de su autoría però probablement hi hagi la mà d’en David. Sempre hi ha la mà d’en David. (aunque probablemente esté la mano de David. Siempre está la mano de David).
Las trayectorias públicas de cada uno de los miembros de MBM les pertenecen. La obra del estudio, en cambio, es coral: MBM hasta el extremo que, en muchos dibujos, es casi imposible distinguir los trazos de los tres socios.
Gracias, David.
Jaume Prat, arquitecto
Noticias aparecias en prensa
'Mor David Mackay, un dels arquitectes de la Barcelona Olímpica', Ara, 13 de noviembre de 2014
'El arquitecto silencio', El País, 13 de noviembre de 2014
'La segona M d'MBM', La Vanguardia, 13 de noviembre de 2014
'El 'seny' del arquitecto olímpico', El Mundo, 13 de noviembre de 2014
14/11/2014
Mor l'arquitecte David Mackay
Imatge:
© Jordi Pareto. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
David Mackay va entrar a l’estudi de Josep Martorell i Oriol Bohigas l’any 1959, just entregades les cases del carrer Pallars i poc abans de començar les de la Meridiana. Són els anys en què la trajectòria de l’equip, que l’incorporarà com a soci el 1962, esclata. En què cada projecte, independentment del programa i l’escala, és un cant a l’espai públic. A una manera de fer ciutat que, anys a venir, culminarà en la Vila Olímpica, on Mackay va viure de la mateixa manera que Le Corbusier va viure a la Porte Molitor o Sáenz de Oiza a las Torres Blancas: arquitectes que es fan literalment seva l’obra que construeixen. David Mackay va ser l’home de l’estudi. La peça que el mantenia en moviment, una maquinària ben engreixada que algú va comparar amb la Krupp. L’arquitecte pont amb la cultura internacional. L’arquitecte que escrivia sobre arquitectura catalana en el seu anglès natal.
Home afable, irònic, referent pels treballadors de l’estudi, Mackay va ser per MBM una presència discreta. Estructural.
Preparant una monografia sobre MBM centrada en l’Oriol Bohigas, aquest em va comentar, a la vista d’un dibuix que havíem seleccionat, que era de la seva autoria però probablement hi hagi la mà d’en David. Sempre hi ha la mà d’en David.
Les trajectòries públiques de cada un dels membres de MBM els pertanyen. L’obra de l’estudi, en canvi, és coral: MBM fins a l’extrem que, a molts dibuixos, és gairebé impossible distingir els traços dels tres socis.
Gràcies, David.
Jaume Prat, arquitecte
Notícies aparegudes en premsa
Home afable, irònic, referent pels treballadors de l’estudi, Mackay va ser per MBM una presència discreta. Estructural.
Preparant una monografia sobre MBM centrada en l’Oriol Bohigas, aquest em va comentar, a la vista d’un dibuix que havíem seleccionat, que era de la seva autoria però probablement hi hagi la mà d’en David. Sempre hi ha la mà d’en David.
Les trajectòries públiques de cada un dels membres de MBM els pertanyen. L’obra de l’estudi, en canvi, és coral: MBM fins a l’extrem que, a molts dibuixos, és gairebé impossible distingir els traços dels tres socis.
Gràcies, David.
Jaume Prat, arquitecte
Notícies aparegudes en premsa
'Mor David Mackay, un dels arquitectes de la Barcelona Olímpica', diari Ara, 13 de novembre de 2014
'El arquitecto silencio', diari El País, 13 de novembre de 2014
'La segona M d'MBM', diari La Vanguardia, 13 de novembre de 2014
'El 'seny' del arquitecto olímpico', diari El Mundo, 13 de novembre de 2014
14/11/2014