Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Presentació de la nova Eina per al càlcul de la petjada de carboni

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El divendres 4 d'octubre a les 10 h, es presentarà a la seu del COAC l'Eina per al càlcul de la petjada de carboni, una iniciativa que s'emmarca dins del ferm compromís del Col·legi amb la descarbonització i la sostenibilitat en l'àmbit de l'arquitectura i que ha d'ajudar a assolir els objectius de zero emissions per al 2050.

La nova eina ofereix una primera aproximació al càlcul de la petjada de carboni dels nostres edificis d'habitatges a partir d’una avaluació senzilla que, posteriorment, podrà ser més detallada en base a les dades introduïdes.

El seu objectiu és sensibilitzar els aquitectes sobre l'impacte ambiental dels edificis que es projecten. La informació de les emissions que generen els edificis és un factor rellevant que cal tenir present des de les primeres fases de disseny. En aquest sentit, l'eina representa un primer pas per poder començar a incorporar la petjada de carboni en la presa de decisions dels nostres projectes.

Durant la jornada, s'explicarà el funcionament de l'eina, les seves aplicacions pràctiques i els beneficis que pot aportar en la reducció de les emissions de carboni.

Reptes i marc normatiu
Es calcula que, actualment, al voltant d'un terç dels principals impactes ambientals del planeta està generat pels edificis que construïm i habitem. En aquest context, la nova versió de l'EPBD (Directiva d'Eficiència Energètica dels Edificis) considera la descarbonització de l’edifici en tot el seu cicle de vida i no només en l’etapa d’ús com fins ara, i introdueix el nou indicador del Potencial d’Escalfament Global de l'edifici (PCG).

Amb aquest horitzó, és clau conèixer bé les diferents estratègies per reduir l’impacte dels projectes, tant a través de l'eficiència i l'optimització en el disseny i l’ús materials de baixa petjada de carboni, així com de la durabilitat i el manteniment dels edifics i la seva adaptabilitat i deconstrucció. La nova eina que es posa a disposició dels col·legiats vol contribuir a difondre aquests coneixements entre els professionals del sector.

Recupera el vídeo de la jornada


PROGRAMA

Benvinguda i presentació
· Greta Tresserra, vocal de Sostenibilitat, Innovació i Internacional del COAC

Avaluació del cicle de vida (ACV)
· Albert Cuchí, president de l'Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat (AuS) i professor de l'ETSAV-UPC
· Licinio Alfaro, cap del departament de Construcció Sostenible de l'ITeC
· Albert Sagrera, soci de Societat Orgànica; Montserrat Vilardaga, cap de l'Oficina Consultora Tècnica del COAC, i Licinio Alfaro, cap del departament de Construcció Sostenible de l'ITeC

Casos pràctics
· Josep Maria Borrell, coordinador tècnic a l'IMPSÒL
· Claudi Aguiló, soci de DATAAE
· Akna Márquez, responsable de Construcció Sostenible a Omplim

Debat amb els ponents

Cloenda

· Jade Serra, vocal de la Junta Directiva de l'Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat (AuS)

Descarrega el programa de la jornada.

PDF version

Torna l'Àgora d'Urbanisme. Inscripcions obertes!

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El dimarts 12 de novembre de 2024 ens tornarem a trobar a la seu del COAC per celebrar la sisena edició de l’Àgora d’Urbanisme!

Després de l'èxit de les anteriors edicions, aquest esdeveniment anual s'ha consolidat com un espai de referència de l’activitat de l’urbanisme a Catalunya, de trobada entre tècnics i responsables a diferents nivells, tot construint un catàleg d’experiències destacades, ja sigui pel seu interès tècnic, per actuar en un espai emblemàtic, per gestionar aspectes complexos, per la innovació que aporten, pel debat que poden generar...

L’Àgora d’Urbanisme és un esdeveniment promogut i organitzat per l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya. Va néixer l’any 2018 arran d’un conveni entre l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC), el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya (DTES).

Ja podeu consultar el programa de la jornada, que serà exclusivament presencial.

PREU INSCRIPCIÓ:

Agrupats joves (menors de 40 anys): 10€
Agrupats: 20€
No agrupats: 60€

La inscripció inclou esmorzar, dinar a peu dret, brindis de fi de jornada i un obsequi.

S'han tancat les incripcions, ja que l'aforament està complet.
PDF version

BCN: El Pla director de la Ciutat de Ciutats

Imatge: 
© Jon Tugores
El dimarts 1 d’octubre a les 16 h, l'Agrupació Sènior/a, amb la col·laboració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes, organitza una jornada dedicada al model de la ciutat metropolitana del futur, que portarà per títol 'BCN: El Pla director de la Ciutat de Ciutats'.

El Pla General Metropolità (PGM) de Barcelona aviat complirà 50 anys com a referent de l’urbanisme metropolità. Quan assoleixi la seva aprovació definitiva, serà el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) qui definirà el taulell i les regles de joc de l’urbanisme a les ciutats que conformen la part central de la Regió Metropolitana de Barcelona. Resultat d’un llarg període d’informació, prospecció i preparació, l’Avanç de PDUM va ser aprovat el març de 2019. Quatre anys més tard el pla va ser aprovat inicialment i, fins a finals de 2023, va ser sotmès a informació pública i difós abastament.

El Model de la futura ciutat metropolitana haurà de re-fonamentar constantment el seu equilibri sobre els quatre pilars que el fan possible: la governança, la planificació física, el finançament i la gestió. La planificació física de la metròpoli és una condició necessària per bastir un model metropolità solvent, però no és suficient si ho ha de fer tota sola. En aquesta sessió volem parlar de les quatre potes que fonamentaran el Model metropolità.

Aprofitarem la tarda per apropar-nos a aquests assumptes i a d’altres que hi puguin sorgir, mirant de no encallar-nos en els llocs comuns del paradigma del desenvolupament sostenible -descarbonització, regeneració urbana, reciclatge urbà, economia circular, barreja d’usos, continuïtat dels sistemes, compacitat, proximitat, diversitat, etc- que, en aquesta sessió, considerarem com únic punt de partida possible per ajustar el model del nostre àmbit metropolità al Paradigma sostenibilista.

Farem una primera mirada vivaç i alhora serena sobre el present i el futur de la nostra Ciutat metropolitana. Dividirem la sessió en dues parts: una primera dedicada als aspectes morfològics i fisiològics del sistema metropolità -el què del PDUM-, i una segona part més relacionada amb el govern del pla urbanístic i els seus aspectes socials, polítics, jurídics, econòmics, de gestió i d’autoregulació -el qui i el com del PDUM-.

PROGRAMA DE LA JORNADA:

Presentació a càrrec de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC i Jaume Carné Cabré, president de SÈNIOR/A.

1a PART – EL QUÈ DEL PDUM

- Rosina Vinyes Ballbé, arquitecta UPC. Departament d’Urbanisme, Territori i Paisatge. 
Francesc Muñoz Ramírez, geògraf. Director de l’Observatori de la Urbanització, al Departament de Geografia de la UAB.

Les circumstàncies i els factors metropolitans. 1976 - 2024 – 2076.

- Mireia Peris i Ferrando, arquitecta AMB. Cap del Servei de Redacció del PDUM.
- Javier Ortigosa Marin, enginyer de CCiP. AMB, Equip redactor PDUM.

El què. Les propostes del PDUM

Moderaran el debat Mar Santamaria Varas i Pere Montaña i Josa, arquitectes. Del PGM al PDUM. Del PDUM a finals de segle.

2a PART - EL QUI I EL COM DEL PDUM

Taula rodona

- Paula Salinas Peña, economista. Directora de Ksnet. Professora d’Economia de la UAB.
- Joan Subirats i Humet, economista. Ha estat catedràtic de Ciència Política de la UAB.
- Mercè Conesa i Pagès, advocada. Directora general de Barcelona Global.
- Damià Calvet i Valera, vice-president de Polítiques Urbanístiques i Espais Naturals de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

El govern del Model metropolità. Les perspectives de desenvolupament del pla. La concertació de les administracions i dels agents metropolitans. L’encaix econòmic i el finançament.

Moderaran el debat Anna Comella Munmany, advocada i Joan López Redondo, geògraf. 

Tancaran la sessió Xavier Mariño Bermúdez, director de l’Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l’AMB, i Albert de Pablo, arquitecte i vicepresident de SÈNIOR/A.

L'acte és gratuït, però cal  inscripció prèvia.

Programa de la jornada.
PDF version

A Cel Obert, Festival d’intervencions efímeres de Tortosa

Imatge: 
A Cel Obert
Els dies 4, 5 i 6 d’octubre se celebrarà a Tortosa l'onzena edició del Festival d’intervencions efímeres A Cel Obert.

L'objectiu de l'esdeveniment, que compta amb la col·laboració de la Demarcació de l'Ebre del COAC, és promocionar projectes d’art efímer a espais emblemàtics de la ciutat de Tortosa, amb la voluntat de despertar l’interès dels ciutadans i visitants pel patrimoni arquitectònic i cultural de la ciutat.

La intensitat és el tema que vehicula les instal·lacions efímeres exposades en els 13 espais històrics escollits per a la present edició. 

'La dansa de les flors', a la seu del COAC
A la Sala d’actes de la Casa Bau, seu de la Demarcació de l’Ebre del COAC, trobareu 'La dansa de les flors', una intervenció que convida a submergir-se en un entorn on la llum, el color i la música transformen l’espai i atrapen l’espectador. El dissabte a la nit, a les 21.30 h i a les 22.00 h, podreu gaudir d’aquesta atmosfera màgica amb música de cambra en directe, gràcies a la col·laboració amb el DeltaChamber Music Festival. Aquesta convivència entre la música de cambra i la instal·lació vol oferir una experiència sensorial única per a tots els assistents.

L'aforament és limitat. Podeu reservar la vostra plaça, indicant l’hora del passi al qual voleu assistir, a: info@acelobertfestival.cat (donatiu de 5 € per persona).

Premi del Públic i Premi dels Xiquets i les Xiquetes
Visiteu tots els espais i voteu la instal·lació efímera que més us hagi agradat, per decidir quina s’emporta el Premi del Públic i quina s’endú el Premi dels Xiquets i les Xiquetes. Podeu votar al web d'A Cel Obert.

Consulteu el programa detallat del Festival.
PDF version

Pàgines