Presentació del llibre ‘La Casa Fullà. Tot estava per fer i tot era possible’

Portada del llibre ‘La Casa Fullà. Tot estava per fer i tot era possible’

[1]

Presentació del llibre ‘La Casa Fullà. Tot estava per fer i tot era possible’

Imatge:

El Centre Obert d'Arquitectura acull la presentació del llibre ‘La Casa Fullà. Tot estava per fer i tot era possible’, d’Ana Briongos, Lluís Clotet, Ramon Faura, Josep Maria Rovira i Oscar Tusquets.

L'acte anirà a càrrec de Lluís Clotet, arquitecte, membre de Studi PER i autor de la Casa Fullà; Josep M. Rovira, catedràtic d’Història de l’Art a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura; Ramon Faura, professor i coordinador de l’àrea de Ciències Socials a l’escola Elisava, i Llorenç Bonet, editor a Tenov.

‘La Casa Fullà. Tot estava per fer i tot era possible’ és una monografia d’un edifici emblemàtic del Studio PER, que reuneix dibuixos i plans dels seus arquitectes, fotos d’època, un reportatge inèdit dels seus interiors, i assajos actuals sobre l’arquitectura i la vida que es va donar en ell. Des dels finíssims dibuixos dels arquitectes a un poema de Joan Brossa i un reportatge fotogràfic d’Oriol Maspons. Inclou també uns panells que Xavier Sust va dissenyar, a manera de Aby Warburg postmodern, per a explicar l’obra de Clotet i Tusquets i un panegíric que Anna M. Moix va escriure de la casa sota el pseudònim del vampir Conde de Puigvalls, convidant implícitament a uns altres outsiders -zombis, dones llop i altres éssers de cabells llargs- a viure en aquest castell del Guinardó barceloní.

La Casa Fullà (1970)

Va ser un dels primers projectes de l'estudi PER. Lluís Clotet i Oscar Tusquets van expressar en la memòria del projecte la intenció que l'arquitectura «afavorís a un tipus llibertari de relació social». Això es va traduir a barrejar diferents tipologies d'habitatges amb espais comuns generosos per a facilitar la interacció entre veïns. La casa no va convertir a les persones en llibertàries, però va atreure a uns habitants poc convencionals i aquests *símplex, dúplexs i tríplex van ser un dels focus de la contracultura barcelonina.

Lluís Clotet i Oscar Tusquets fan un relat a quatre mans, on recorden (com Georges Perec) com va començar la seva carrera. Ramon Faura, arquitecte i músic que va intentar (sense aconseguir-ho) ficar un piano en la Fullà la posa en relació amb l'aparició del món computacional. Josep Mª Rovira, catedràtic en la ETSAB i resident durant molts anys del 5C, explica la cultura arquitectònica de l'època i la gestació de la casa mentre que Ana Briongos, escriptora, viatgera i filla del constructor, relata la vida en aquests habitatges. Completa aquesta narració el reportatge fotogràfic de José Hevia, que mostra per primera vegada els interiors d'aquests pisos excepcionals.

[3]